Dinàmica natural de la badia, que transporta sediments arenosos i llimosos en el sentit contrari a les agulles del rellotge
L’estudi de Duna Consultores, que ha determinat que la badia ha perdut el 50% de la seva vegetació en vint anys, subratlla que el major problema que pateix el fons submarí d’aquest entorn és l’acumulació i l’increment de sediments, que acaben sepultant les comunitats bentòniques. La recerca realitzada per aquest equip de científics estableix que a la badia es produeixen cinc processos dinàmics:
1r) La dinàmica sedimentària natural de la badia.
En Portmany existeix una dinàmica sedimentària natural que presenta una clara direcció de transport de sediments arenosos i llimosos en sentit contrari a les agulles del rellotge; és a dir, de sud-oest a nord-est. De manera natural, la part nord de l’interior de la badia i el canal central de la mateixa són les zones on es produeix la sedimentació dels materials més fins. La il·lustració que encapçala aquest post explica com es produeix aquest fenomen.
2n) Remoció de fons pel trànsit marítim, especialment per efecte d’embarcacions de major grandària.
El trànsit marítim en general, en una badia de fons poc profunds, suposa una remoció contínua dels sediments dipositats sobre el fons. Com més gran és el calat de l’embarcació i menor la profunditat a la qual es maniobra, major és la remoció de sediments del fons.
En el cas de vaixells comercials, les embarcacions de major tamany poden erosionar directament el fons, modificant la topografia del mateix i causant moviments de massa de sediments sobre el fons, sepultant la vegetació marina existent o afeblint l’arrelament d’aquesta. Això, diu l’estudi, és el que sembla estar ocorrent a la zona de maniobra dels vaixells comercials, de gran eslora, on els fons presenten restes d’antiga praderia amb símptomes de deterioració mecànica, enterrament i sedimentació intensa.
3°) Augment de la sedimentació.
És un procés generalitzat a tota la badia. És el principal causant de la progressiva deterioració de les comunitats marines de la badia, dels canvis en la composició de les comunitats i de la desaparició de la vegetació bentònica.
Fondeig incontrolat d’embarcacions a la zona sud de la badia, el passat estiu
4t) Fondeig incontrolat d’embarcacions.
És una de les dinàmiques més intenses i destructives en la badia, ja que el seu efecte acumulatiu és enorme. A poc a poc, els fondejos incontrolats han anat arrencant o afeblint la vegetació bentònica en una gran superfície de la badia, modificant la naturalesa i composició de les comunitats marines i aportant sediments i partícules en suspensió. Abans de la instal·lació dels fondejos controlats, l’impacte es concentrava en la part central-est de la badia. En l’actualitat, no obstant això, els fondejos incontrolats es concentren a la part sud.
5è) Abocaments d’escolaments, sobreeixidors i torrents.
Els abocaments d’aigües pluvials amb arrossegaments del nucli urbà de Sant Antoni són un altre factor de contaminació de la badia, que afegeix sediments fins a la mar, alimentant el cicle de sedimentació-resuspensió. A part d’això, aporten contaminació per metalls pesats i derivats d’hidrocarburs procedents del trànsit motoritzat de la ciutat.
Quan es produeixen pluges torrencials, els sistemes d’impulsió de residuals se sobrecarreguen i alleugen a través de la xarxa de pluvials, abocant directament a la badia les aigües negres. En principi, a l’interior de la badia no existeixen sobreeixidors d’aigües residuals pròpiament dits, si bé les aigües residuals de Sant Antoni són evacuades pel sistema d’embornals d’aigües pluvials quan hi ha sobrecàrrega, de manera que una part d’aquestes aigües aniran a parar la badia.
A més, existeixen tres llits torrencials que aboquen directament a l’interior de la badia: Buscastell, es Regueró i s’Estanyol. Els dos primers són els més llargs i amb major conca pluvial de l’illa. Aquests dos llits aboquen les seves aigües a la part més interior de la badia. El tercer desemboca a la platja de s’Estanyol.
L’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Sant Antoni es troba al costat del torrent d’es Regueró. En els episodis torrencials més intensos s’han produït abocaments de residuals a través d’aquest torrent.
Descarrega a través d’aquest enllaç l’informe complet en format pdf (3 Mb)
