Ahir es va tornar a parlar del port de Sant Antoni en el Parlament balear, on el conseller de Mobilitat i Habitatge i ex alcalde de Sant Josep, Josep Marí Ribas, Agustinet, va declarar que el moll de la badia continuarà exercint com a port refugi, sense activitat industrial o comercial, amb l’objectiu de “afavorir un canvi de model turístic en el municipi amb la badia com a emblema”.
El conseller es va manifestar en aquests termes després de ser interpel·lat per un diputat de Ciudadanos i també es va comprometre a no augmentar l’eslora màxima de 65 metres actualment vigent, que impedeix que, de fet, hi hagi trànsit de transport regular de passatgers, ja que les navilieres de moment no volen operar amb ferris d’aquestes dimensions perquè, segons el seu delegat a Eivissa, Rafael Cardona, no els permeten oferir la qualitat que demanden els seus clients. Curiosament, aquest condicionant de qualitat, segons les navilieres, quedaria esmenat amb un increment de 65 a 70 metres d’eslora. És a dir, que, segons la patronal de transport marítim, la diferència entre oferir un servei de qualitat i no fer-ho és de tan sols cinc metres.
En la seva intervenció, el diputat mallorquí de Ciudadanos Marc Pérez Ribas va dir que es Botafoc comença a donar “signes de saturació puntuals” i va exigir al conseller que obrís el port de Sant Antoni a eslores més grans. Cal recordar que aquest debat es va produir uns dies després que el conseller de Transports del Consell Insular d’Eivissa, Javier Torres, també membre de Ciudadanos, reclamés l’obertura del port de Sant Antoni a eslores més grans perquè el nou dic d’es Botafoc, a Eivissa, “es troba ja en ple mes de gener en una situació de col·lapse i saturació total durant molts de dies en la setmana”.
Diverses fonts neguen que el port de Vila estigui col·lapsat
Durant la seva intervenció, el conseller Agustinet va negar que aquest col·lapse fos cert i va afegir que el port d’Eivissa “està equipat i dimensionat” per a respondre a tota la demanda que necessita l’illa.
Fins al moment, cap institució ni organisme han aportat xifres que determinin que el port de Vila està col·lapsat. Davant la polèmica, des de Salvem Sa Badia volem recordar que la setmana passada ens vam posar en contacte amb l’Autoritat Portuària de Balears, que gestiona el port d’Eivissa, des d’on es va apuntar que no es produeixen incidències en aquesta època de l’any i que aquestes només tenen lloc en moments puntuals de la temporada turística, quan l’organització del port requereix més complexitat per la presència de creuers.
Consultades altres fonts, tampoc existeixen notícies d’aquesta saturació ni que s’estiguin produint retards o anomalies en l’arribada i sortida dels ferris que enllacen amb Mallorca i la península, a conseqüència d’una possible saturació portuària. És important subratllar que les puntes d’activitat portuària que s’han produït alguns estius a Eivissa tenen relació amb l’excessiva presència de creuers en el dic d’es Botafoc, situació que, si se segueix la tendència del port de Palma, hauria de revertir-se.
En aquest sentit, el desembre passat, el Govern balear, la patronal de creuers CLIA i les principals navilieres del món van aconseguir un acord perquè, a partir de la temporada de 2022, no puguin atracar al mateix temps més de tres creuers en el port de Palma, que té una capacitat en molls i amarratges que dobla la d’Eivissa.
En els últims anys, especialment abans del covid, el port d’Eivissa ha registrat la presència d’incomptables creuers, amb puntes de tres, quatre i fins a cinc d’aquestes embarcacions al mateix temps, tal com va ocórrer en 2015, quan es va establir el rècord. Si Palma, que és molt més gran, rebrà un màxim de tres creuers, el port d’Eivissa sembla destinat a evolucionar en el mateix sentit, sobre la base de la seva menor grandària.
D’altra banda, si es comparen les xifres d’activitat del port d’Eivissa, encara que el nombre de passatgers hagi anat creixent interanualment una mitja del 7%, entre 2015 i 2019, el nombre de vaixells de passatgers de cabotatge que van operar a l’illa en 2019, última temporada sense covid, no és tan elevat. De fet, en 2019, segons consta en les memòries anuals de l’Autoritat Portuària de Balears, es van registrar 17.727 operacions de vaixells de passatgers, xifra encara llunyana dels 18.144 que es van registrar en 2017, any de rècord, sense que llavors ningú al·ludís a saturació portuària.
