Els punts vermells assenyalen els vuit llocs de la badia on ha empitjorat la qualitat de l’aigua de bany
L’Observatori de la Sostenibilitat d’Ibiza Preservation ha presentat els resultats de les anàlisis sobre la qualitat de les aigües de bany que s’han realitzat a un total de 40 punts costaners de tota Eivissa, amb un resultat cada vegada més preocupant per a la badia de Portmany, que és, amb diferència, la zona que més empitjora de l’illa.
Aquest estudi s’elabora amb les dades que proporcionen els mostrejos del Govern balear i formaran part de l’informe anual de sostenibilitat 2021, actualment en elaboració. Les primeres anàlisis es van realitzar en 2010, any en què el Govern balear va prendre mostres a un total de 41 platges. Totes elles, sense excepció, van ser qualificades com a “excel·lents”, dins d’un barem que també les hauria pogut definir com a “bones”, “suficients” o “insuficients”.
En 2021 es van prendre mostres a 40 d’aquests mateixos punts de la costa eivissenca i la realitat és que en aquests onze anys s’ha passat d’un 100% d’aigües excel·lents a només el 50%. Ara hi ha 20 platges amb una qualitat excel·lent, però altres 16 han baixat a bones i quatre a suficients. D’aquestes 20 zones de bany que han empitjorat, vuit estan situades a la badia de Portmany (cinc dins del municipi de Sant Antoni, el més afectat, i tres dins del de Sant Josep).
Dels cinc punts de Sant Antoni que empitjoren, dos estan situats a l’entorn de la platja de s’Arenal i la resta a es Pouet, Caló des Moro i Cala Gració. Els tres del costat de Sant Josep es refereixen a es Pinet, Port des Torrent i Caló d’en Serral.
La resta de platges de l’illa que han empitjorat la qualificació són Cala Vedella, al municipi de Sant Josep; Platja des Riu, Platja de Santa Eulària, Cala Pada i Cala Llonga, al municipi de Santa Eulària; Port de Sant Miguel, Portinatx, Benirràs i s’Arenal, al municipi de Sant Joan; i tres punts de mostreig d’Eivissa capital situats a Talamanca i ses Figueretes.
A Formentera, al contrari que a Eivissa, totes les aigües testades mantenen la qualificació de “excel·lent” des de l’any 2010.
Un altre aspecte a destacar en relació a la qualitat de l’aigua de bany és la contaminació puntual per aigües fecals, dada que s’extreu de mostrejos individuals realitzats a les platges durant 2021. Així, en aquest any, el seguiment estival realitzat a 51 punts de bany llança la dada de 20 esdeveniments de contaminació per bacteris fecals. Per aquest motiu, en aquestes zones s’ha recomanat no banyar-se en una o més ocasions al llarg del període estival, i a més, a 6 punts (Caló d’en Serral, Portinatx, Benirràs, s’Arenal Gros, es Canar i Caló des Moro) es va arribar a prohibir el bany temporalment pel grau de contaminació generat.
Des de l’Observatori de Sostenibilitat s’observa amb preocupació aquesta gradual deterioració: “Les aigües de bany es troben immerses en el medi natural i estan exposades potencialment a fonts de contaminació d’origen antropogènic i natural. En aquest cas, sembla raonable afirmar que la pressió humana juntament amb la insuficiència d’infraestructures puguin ser les desencadenants de la creixent pèrdua de qualitat de les aigües”, assenyala Itziar Arratibel, coordinadora tècnica de l’Observatori, que a més considera que “podria haver-hi alguna relació entre certes estructures, com els sobreeixidors, i la contaminació de les aigües costaneres”.
Davant aquesta situació i donada la falta d’estudis empírics que assenyalin les autèntiques causes d’aquesta degradació, des de l’Observatori urgeixen a les administracions a identificar de manera rigorosa i científica els motius del continu descens de la qualitat de les aigües de bany d’Eivissa, així com a prendre les necessàries solucions per a revertir el procés de deterioració en el qual es troben.
