Foto: UIB
La Universitat de les Illes Balears ha fet públics els resultats d’un estudi que revela com les aigües hipersalinitzades abocades a la mar des de les dessaladores danyen a la Posidònia oceànica. Cal recordar que aquesta planta marina endèmica de la mar Mediterrània té un paper essencial en els ecosistemes marins i que a les Pitiüses va ser declarada Patrimoni de la Humanitat en 1999.
L’estudi subratlla que les praderies d’aquesta espècie només prosperen de manera adequada en aigües netes i sanes, amb bona qualitat ambiental. De fet, l’estudi afirma que “la posidònia requereix unes condicions de qualitat de l’aigua molt estrictes per a poder desenvolupar-se correctament. El ritme de creixement lent de la posidònia, en combinació amb la seva baixa capacitat de producció de llavors, la fan especialment vulnerable i en molts casos les pèrdues de biomassa poden convertir-se en irreversibles o únicament recuperables a molt llarg termini”.
Un dels factors que influeixen en el desenvolupament de la posidònia és la salinitat de l’aigua: “Al Mediterrani, la concentració de sals se situa entre els 35 i els 38 grams per litre d’aigua i la posidònia tolera com a màxim una salinitat de 39 grams de sals per litre. En algunes zones, no obstant això, la salinitat de l’aigua es veu alterada pels abocaments de les plantes dessaladores d’aigua marina. Aquestes aigües hipersalinas poden arribar a tenir concentracions de fins a 70 grams de sals per litre, de manera que gairebé dupliquen la concentració de sals de l’aigua marina”.
L’estudi multidisciplinari, que ha realitzat el grup de recerca en Ecologia Interdisciplinària de la Universitat de les Illes Balears en col·laboració amb el grup de recerca en Nutrició Comunitària i Estrès Oxidatiu de la UIB, que a més forma part del Centro de Investigación Biomédica en Red Fisiopatología de la Obesidad y la Nutrición (CIBEROBN), ha demostrat que la posidònia es veu severament afectada per l’alliberament d’aigües hipersalines procedents de les plantes dessaladores. L’estudi s’ha publicat recentment en la prestigiosa revista Science of the Total Environment i pot consultar-se en aquest enllaç.
Estrès oxidatiu, dany cel·lular i fulles més petites
Els investigadors han utilitzat tècniques bioquímiques i biomarcadors (marcadors d’estrès oxidatiu) per a determinar l’estat fisiològic de les plantes i la resposta de les cèl·lules d’aquesta planta enfront de la salinitat. Els resultats mostren que els marcadors d’estrès oxidatiu i dany cel·lular s’incrementen en els punts en que la salinitat de l’aigua de la mar és més elevada. També s’ha detectat una disminució de la mesura de les fulles de Posidònia oceànica de més d’un 75 per cent en els punts amb major salinitat.
L’estudi s’emmarca en el projecte «Avaluació per mitjà de biomarcadors dels efectes dels emissaris marins i la hipersalinització de l’aigua sobre Posidònia oceànica», dirigit pel doctor Xavier Capó. El projecte té el suport de la Càtedra de la Mar Iberostar.
