Davant les notícies relatives a les converses mantingudes entre la Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua del Govern balear i l’Ajuntament de Sant Antoni, la Junta Directiva de Salvem sa Badia de Portmany ha acordat cursar una petició oficial a aquestes dos institucions perquè aclareixin quins són els suposats beneficis que estudien per a justificar la reactivació del trànsit comercial de ferris en el port de Sant Antoni. Es demanarà, a més, que aquests arguments s’acompanyin de dades objectives que puguin sustentar-los.
Salvem Sa Badia de Portmany vol subratllar que actualment, i en contra del que ve demanant des de fa anys aquest col·lectiu i altres de la badia, el port de Sant Antoni no està tancat al trànsit comercial, sinó que, des de juny de 2021, quan va caducar la moratòria que impedia l’arribada, els ferris són lliures d’operar a Portmany, sempre que no excedeixin dels 65 metres d’eslora i no portin mercaderies. En conseqüència, que ara les autoritats al·ludides parlin de “reobrir el port” constitueix una incorrecció, ja que ja està obert.
En el seu moment, aquestes dimensions màximes dels ferris no les va proposar Salvem Sa Badia ni cap altre col·lectiu de l’illa, sinó que les va decidir Ports IB, organisme dependent de la Conselleria de la Mar, sobre la base de criteris tècnics, segons es va explicar en el seu moment des d’aquesta institució. Al·ludir, en conseqüència, a una reactivació del port, una vegada que ha quedat demostrat que les navilieres no estan interessades en operar a Sant Antoni amb les citades condicions, implicaria forçosament tornar a eslores més grans, contradient els criteris tècnics que en el seu moment va aprovar Ports IB.
Aquest trànsit tindria les conseqüències ambientals i generaria molèsties, congestions, minvaments de seguretat a la badia, impactes negatius en la destinació turística, etcètera, de sobres conegudes per tota la ciutadania. L’arribada de mercaderies al port, ja fora amb tràilers o camions més petits, també provocaria els col·lapses de trànsit i la remorella que bé coneixen els vesins de la zona, cada vegada que es produeixen operacions de sortida i arribada de ferris.
Segons s’ha declarat a la premsa, s’estudia la possibilitat reduir els impactes ambientals evitant que ferris amb motors d’hèlixs operin a Sant Antoni, sent sustituídos per uns altres de turbina que suposadament no remouen els fons, enterrant la posidònia i enterbolint una badia repleta de banyistes. No obstant això, a la zona de maniobres dels ferris la profunditat és notablement inferior als deu metres en alguns punts i si, a més arriben eslores més grans dels 65 metres, el moviment de llots serà pràcticament el mateix, amb independència del motor amb què estiguin equipats.
Excepte el lucre que pot suposar la volta dels ferris per a l’entitat que administra el port, la Junta Directiva de Salvem sa Badia, que està integrada per persones que han estat representants polítics de tota tendència, ciutadans de l’entorn, empresaris i tota classe de professionals, no encerta a comprendre quins són aquests suposats beneficis que contemplen les administracions involucrades.
En el seu moment, Salvem sa Badia va confeccionar un decàleg que explica amb claredat i amb dades objectives per què resulta contraproduent el retorn dels ferris a Sant Antoni i per què les organitzacions polítiques i socials de l’entorn haurien de treballar unides per a aconseguir que el port es declari turístic i no comercial.
Aquest decàleg es resumeix a continuació:
1r) El tancament del port no afecta a l’arribada de passatgers per mar: Molt al contrari, el 2019, abans de la pandèmia, quan no atracaven ferris a la badia per la moratòria, la quantitat de passatgers que varen arribar a Eivissa en ferri va créixer en més de 83.000, fins a aconseguir una xifra rècord fins llavors de 801.258. A més, si es considera tota l’activitat portuària de l’illa d’Eivissa, Sant Antoni només representa l’1% del trànsit d’embarcacions comercials.
2n) Els ferris no milloren l’ocupació turística de Sant Antoni: Ho demostren les xifres oficials del sector hoteler, que conclouen que, en la temporada de 2019, amb un Sant Antoni sense ferris, es va registrar una ocupació del 83,15% a Sant Antoni i l’entorn de la badia, enfront del 82,73% de 2018, any en què sí que varen arribar vaixells comercials a la badia. La xifra resulta encara més definitiva si es té en compte que amb l’ocupació mitjana de tota l’illa aquell any va ocórrer al revés; és a dir, l’ocupació de 2018 (84,19%) va ser major que la de 2019 (83,68%).
3r) Els ferris enterren la posidònia i empitjoren la qualitat de l’aigua de la badia: A causa dels abocaments d’aigües sense depurar durant dècades, el fons del port està cobert per una densa capa de llot residual, que és agitada per les turbines dels ferris durant les maniobres. Aquesta situació provoca que s’enterboleixi la mar, afectant la transparència de les platges, escampant aquests dipòsits fins a les ribes i cobrint les praderies de posidònia, la qual cosa afecta la seua supervivència i capacitat depuradora. Un estudi realitzat per una consultora ambiental independent, que va traçar un mapa de la vegetació bentònica de l’interior de la badia, demostra que s’ha perdut el 50% de la vegetació submarina en vint anys i que en la zona de maniobres dels ferris han desaparegut quatre hectàrees de praderia de posidònia.
En taronja, la vegetació submarina de la badia el 2008. En verd, en l’actualitat.
4t) Els ferris suposen un problema de seguretat marítima: En el port s’han produït greus accidents, com el del ‘Rolón Plata’ el 1983, que durant la maniobra va abordar un pantalà del port, o el del ‘Pinar del Río’, que el 2018 va encallar a l’extrem de l’espigó, provocant que els seus 175 passatgers haguessin de ser evacuats. Sant Antoni, a diferència d’Eivissa, és a més una badia sense pràctic que assessori els capitans en les maniobres i sense remolcador. Aquesta circumstància conflueix a més amb el caràcter esportiu de la badia, amb innombrables embarcacions d’esbarjo que entren i surten al mateix temps que aquests grans vaixells o amb l’entrenament de regatistes, piragüistes, windsurfistas, aficionats al paddle surf, etcètera, i amb les ‘golondrines’ turístiques, que realitzen un servei públic de transport de passatgers per l’interior de la badia.
5è) Els ferris provoquen un perillós onatge: A l’arribada, els ferris provoquen grans ones, especialment si naveguen a gran velocitat. Hi ha pescadors de Sant Antoni que expliquen que cada entrada d’un ferri posa en perill als professionals que calen les xarxes a bord del llaüt en les proximitats. Aquestes ones fins i tot han acabat arrossegant a la mar a pescadors a la canya que estaven a les roques de la riba sud de la badia i hi ha platges on els socorristes fan sortir a tots els banyistes de l’aigua quan ve un vaixell, pels accidents previs causats per aquesta mateixa raó.
6è) Els ferris generen problemes de trànsit: L’arribada de camions de mercaderies i d’automòbils i caravanes particulars a bord dels ferris provoca importants embussos en el centre de Sant Antoni, ja que l’única sortida del port requereix travessar el Passeig de Ses Fonts. Aquesta situació, que a més eleva els índexs de contaminació acústica, representa una important molèstia per a residents i turistes.
7è) Les navilieres han convertit Sant Antoni en un port residual: L’últim gran any d’activitat del port de Sant Antoni va ser 2013, en el qual es va registrar un moviment de 589 vaixells i 230.650 passatgers. Aquest estiu va entrar en funcionament el dic de Es Botafoc i en 2014 les xifres de Sant Antoni ja van caure a la tercera part. En anys posteriors es va produir algun petit repunt, però l’activitat mai ha tornat a ser la mateixa. Encara que Sant Antoni estigui més prop de Dénia, les navilieres utilitzen la mateixa línia per a enllaçar amb Mallorca, així que des del punt de vista geogràfic els resulta indiferent atracar a Vila o fer-ho a Portmany.
8è) Un port industrial està renyit amb un turisme de qualitat: Sant Antoni és l’únic port de Balears que conviu, en l’espai delimitat d’una badia, amb un entorn turístic importantíssim en places hoteleres. Aquestes, a més, orbiten entorn de les diferents platges de la badia, com a s’Arenal, es Pouet, Caló des Moro, s’Estanyol, Caló d’en Serral, es Pinet o Platja d’en Xinxó. En un moment en què múltiples empreses estan invertint per a elevar la qualitat dels seus negocis i atreure a un turista més respectuós i amb major poder adquisitiu, una visió industrial del port de Sant Antoni perd tot el sentit. Cal recordar que l’associació hotelera de Sant Antoni i la badia va sotmetre a votació la volta dels ferris entre els seus associats, que majoritàriament la varen rebutjar.
9è) Ports IB reconeix les conseqüències negatives dels ferris: El propi organisme ha reconegut per escrit els impactes ambientals i les molèsties generades pel trànsit comercial. Fins i tot ha manifestat que la presència d’aquestes embarcacions de gran tonatge és incompatible amb un turisme de qualitat a l’entorn.
10è) El port d’Eivissa està a tan sols 15 minuts: La clausura de Sant Antoni com a port comercial, excepte en situacions d’emergència, no afecta les comunicacions de l’illa per via marítima. Els residents a Sant Antoni es troben a només 15 minuts amb cotxe del port d’Eivissa, fins i tot més a prop que de l’aeroport.
Imatge de la zona de maniobres dels ferris, on tota la posidònia ha mort.
