La praderia de posidònia de Cala Gració es troba en pitjor estat enguany
Dissabte passat, 14 de setembre, un equip de bussejadors voluntaris va realitzar una immersió per a supervisar l’estat de la praderia de posidònia de Cala Gració, on existeixen dos punts d’estudi de la Xarxa de Monitoratge de la Posidònia, que desenvolupa la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural del Govern balear. Tots dos es varen posar en marxa per impuls de Salvem sa Badia de Portmany, que cobreix part de les despeses de logística que es requereixen per a aquestes expedicions, tenint també el suport de l’empresa de busseig Arenal Diving.
Aquests dos punts d’observació i seguiment es varen establir l’any 2022, juntament amb un altre a Cala Bassa, i permeten determinar com va evolucionant la praderia de posidònia en aquests entorns. Els de Cala Gració estan situats a 6 i 15 metres de profunditat, i el de Cala Bassa a 12 metres. L’estat de la meteorologia constitueix sempre un factor a tenir en compte a l’hora de realitzar les immersions de seguiment, que es solen fer una vegada a l’any en la mateixa època. Per aquesta raó, existeixen dades del lloc 1 de Cala Gració (6 metres), corresponents als anys 2022, 2023 i 2024, mentre que al lloc 2 (15 metres), no es va poder accedir l’any passat. A Cala Bassa, per altra banda, només varen poder fer-se comprovacions el 2022 i el 2023, encara que està previst una nova immersió a l’octubre, ja que el passat cap de setmana el temps a la mar no era adequat en aquesta zona.
Durant les immersions, els voluntaris estan coordinats per la biòloga Elena Burgos Juan, que és la responsable tècnica del projecte, que duu a terme l’empresa Tragsatec per encàrrec de la Conselleria. L’estat de la posidònia es quantifica a diferents escales. Una de les més importants és la cobertura de posidònia viva i morta (restes de rizomes sense fulles verdes) a l’àrea d’observació. En aquest sentit, destaca la dada que a la zona de Cala Gració, malgrat estar sotmesa a una elevada pressió d’embarcacions, la zona morta no arrib al 10%.
Elena Burgos Juan, coordinadora de Xarxa Posidònia
A simple vista, des de dalt, la praderia de Cala Gració ofereix un aspecte sa. No obstant això, una vegada s’aparten les fulles i s’analitza la microcobertura (quantitat de feixos de posidònia), l’equip de bussejadors de Xarxa Posidònia ha detectat zones escassament cobertes, especialment en el punt d’observació situat a 15 metres de profunditat. El 2022, aquest valor ja era baix, però el 2024 ha caigut un altra 10%, la qual cosa constitueix un símptoma preocupant.
El descens en la concentració de feixos en relació a la superfície és un símptoma que la transparència de l’aigua ha sofert un empitjorament. Quan la posidònia té menys llum, redueix el creixement de feixos perquè les fulles que queden es barallen per ella, de la mateixa forma que ocorre amb els arbres als boscos.
Un equip de submarinistes voluntaris pren dades a la praderia de Cala Gració, dissabte passat
“El cicle natural de la posidònia provoca que, a final d’estiu o principis de tardor, les fulles es tallin per les tempestes, acumulant-se a les ribes. Per això intentam anar als punts d’estudi en la mateixa època, perquè la variabilitat de la planta en funció del moment de l’any no interfereixi a l’estudi”, explica Elena Burgos.
La tercera variable que s’estudia és la densitat de feixos en els trams de posidònia on existeix un 100% de cobertura. Elena Burgos afirma que el valor és relativament alt a Cala Gració, cosa que significa que la praderia encara continua sent capaç de generar zones denses allà on la falta de llum no és tan significativa.
Recomanació per a no instal·lar una rampa de varada
“La conclusió que obtenim de l’observat a Cala Gració és que la posidònia està alterada i no registra l’estat pristí que tindria sense la pressió humana que rep. Però, en les condicions adequades, és capaç de recuperar-se i tornar a la normalitat. Ara bé, si s’executa el projecte de rampa de varada que hi ha prevista a aquesta zona, enfront de la planta dessalinitzadora, escometent-se a la zona una obra important i generant una major font de trànsit marítim, seria perjudicial. Jo no ho recomanaria perquè no s’hauria d’exercir més pressió en aquest lloc”, explica Elena Burgos.
A pesar de que Xarxa Posidònia encara no ha tingut oportunitat de supervisar l’evolució del punt d’observació de Cala Bassa, les dades de 2022 i 2023 ja permeten llançar algunes conclusions. En aquest lloc sí que hi ha un percentatge de posidònia morta molt significatiu, del 29%, que resulta preocupant. Però la que està viva gaudeix de millor salut que la de Cala Gració i els mesuraments de 2022 i 2023 varen determinar que estava estable i amb bona densitat de feixos. Tot això indica que la zona morta és anterior i es deu al mal mecànic produït per ancoratges i la presència de morts, el moviment dels quals ha segat la planta a algunes zones.
“Quan vas a un lloc i trobes zones mortes per sobre del 25% és preocupant. A Talamanca, per exemple, que sí que està al límit i obliga a actuar, està al 50%. Ocorre alguna cosa semblant a llocs com la Xanga, Cala Llentrisca o Cala Vedella. Si es fondeja any rere any, dia rere dia, i es col·loquen morts que s’arrosseguen pel fons amb els temporals, s’acaben produint danys importants”, explica Elena.
“La posidònia creix molt a poc a poc i el seu moment de major deterioració va ser la segona meitat del segle XX, quan es fondejava sistemàticament damunt. Fins i tot es practicava pesca de bou sobre ella i es varen fer nombroses construccions que varen alterar la línia de costa. A més, s’abocava molta salmorra i l’aigua es depurava molt menys que ara. Moltes de les zones danyades que ara supervisam tenen el seu origen en aquesta època. Cada lloc té la seua pròpia història. No obstant això, la vigilància i la conscienciació han tingut els seus fruits i marquen una diferència respecte a èpoques anteriors, però perquè es pugui recuperar fan alta molts anys”, afegeix la coordinadora de Xarxa Posidònia.
Elena Burgos, en plena immersió
En l’actualitat existeixen 48 zones d’estudi a Balears, algunes d’elles, com a Cala Gració, amb més d’un punt. De coordinar aquest procés de revisió, des de 2020, s’ocupa Elena Burgos. És llicenciada en Biologia i màster en Ciències de la Mar per la Universitat de Barcelona. A Eivissa fa aquest treball amb el suport del GEN-GOB, Salvem sa Badia, Arenal Diving, els ajuntaments de Sant Josep i Santa Eulària, i bussejadors voluntaris. A Mallorca, per contra, la labor s’escomet exclusivament amb centres voluntaris i a Menorca la logística l’aporta l’Observatori Socioambiental d’aquesta illa (OBSAM), del Institut d’Estudis Menorquins.
Taula amb les dades que s’han anat recopilant a Cala Gració i Cala Bassa des de 2022
Part de l’equip que va acudir a Cala Gració dissabte passat
