En ple passeig marítim de Sant Antoni, gairebé a l’altura del dic d’abric del port, on arrenca la costa de Ses Variades, es troba el far de Ses Coves Blanques, la primera lluminària construïda per a assenyalar el port de Sant Antoni. Encara que avui està envoltat d’edificis molt més alts, que fan que la seva presència passi més desapercebuda que antany, es tracta d’un dels monuments més importants de la localitat.
La badia de Portmany va ser declarada Port d’Interès General de Segon Ordre en 1885. Sis anys més tard, després de la celebració d’un ple, l’Ajuntament de Sant Antoni va sol·licitar la seva construcció a l’Estat, ja que diversos navegants alertaren de la perillositat que implicava arribar a la badia sense cap senyalització. A més, ja s’havia produït algun naufragi, a pesar que el far de Sa Conillera estava operatiu des de 1857.
Foto antiga del Far de Ses Coves Blanques. Font: www.farsdebalears.com
La redacció del projecte va ser a càrrec de l’enginyer Eusebi Estada, impulsor del ferrocarril a Mallorca, i de la seva construcció es va ocupar el mestre d’obres Joan Bonet. Es va construir en un paratge llavors solitari i allunyat de la població, i es va inaugurar en 1897. Va costar poc més de 30.000 pessetes i va començar emetent una llum vermella fixa, visible des de cinc milles.
En estar situat tan prop del nucli urbà, va ser catalogat com a far de descans. Es qualifiquen així aquells els equips que no suposen una gran dificultat de maneig, amb una torre de poca altura i pròxim a una població amb serveis sanitaris i religiosos. Per aquesta raó, només accedien a ell els faroners majors de 50 anys, que a més acreditessin patir alguna dificultat o impediment físic que dificultés el treball a fars ordinaris.
Projecte del Far de Ses Coves Blanques: Font: www.farsdebalears.com
En 1902, la seva llum va passar de vermella a blanca, la qual cosa va provocar que, en 1914, la gent del poble sol·licités la seva substitució. La localitat havia començat a créixer i la seva llum, de lluny, es confonia amb les d’altres cases. Van trigar dotze anys a canviar-la i llavors va iniciar un període de intermitencias blanques. En 1956 l’Estat va tornar a invertir en ell per a automatitzar-lo, però la reconversió del port va posar fi als seus dies. Amb la construcció del dic i la instal·lació en el seu extrem de la balisa que encara assenyala l’entrada a la badia, va ser apagat definitivament. Va ocórrer en 1963. Se li va retirar la llanterna i va deixar de prestar servei com a senyal marítim, encara que els seus habitatges van continuar proporcionant allotjament, fins ja entrat el segle XXI, als tècnics de manteniment de senyals marítims destinats en la zona, que s’ocupaven de les balises d’és Vedrà, Bleda Plana i Punta Xinxó, així com del far de sa Conillera.
L’Autoritat Portuària de Balears va cedir el vell far de ses Coves Blanques a l’Ajuntament de Sant Antoni en 2006. Després de ser restaurat, en 2010 va obrir com a Centre d’Interpretació de la Mar, espai sociocultural i sala d’exposicions. No obstant això, es trobava incomplet, ja que faltava la cúpula de cristall que corona la seva torre. Pocs anys, després, aquesta va aparèixer desmuntada en un galliner. El consistori va poder recuperar-la, reconstruir-la i tornar a instal·lar-la en 2014.
