La platja de S’Arenal, aquesta setmana, s’ha quedat pràcticament buida
La temporada de 2020 està arribant a la seva fi i de moment ja ha quedat per a la història com la més breu i ruïnosa, mancant saber què ocorrerà l’estiu que ve. Després d’arrencar el mes de juliol amb tres mesos de retard, a causa de la pandèmia de Covid-19 que encara afecta al món, es dilueix quan a penes s’han complert dos mesos d’activitat. Després de les mesures de confinament i les proves obligatòries de detecció del virus que han imposats als seus ciutadans nacions com Gran Bretanya, Alemanya, Bèlgica o els Països Baixos, quan tornen al seu país, les reserves dels hotels que es van atrevir a obrir han sofert una onada de cancel·lacions.
En aquest instant en què han finalitzat els dos mesos centrals de l’estiu, hem acudit a parlar amb alguns dels pocs negocis que encara continuen oberts, amb l’objectiu que ens revelin les seves impressions sobre la temporada. La majoria està a punt de tirar la tovallola i molts coincideixen a assenyalar que a penes han aconseguit facturar un 30 o un 40% que en el mateix període de l’any passat. Les platges, ara com ara, exhibeixen un panorama desolador per a la indústria turística, amb voreres desertes (mitja dotzena de banyistes com a màxim) i les terrasses dels quiosquets buides.
Platja de S’Estanyol, dimecres passat
Un dels establiments que encara treballa és Can Toni Café, a la cantonada del carrer Cala de Bou amb la carretera que dóna accés a la platja de S’Estanyol, a la part posterior de l’hotel Tagomago. En el moment de realitzar l’entrevista, aquest dimecres al migdia, hi ha només un parell de taules ocupades. “La situació està realment malament i ens estem plantejant tancar la setmana que ve. Tenim obert el local situat al costat de la piscina d’hotel i, per primera vegada, planegem deixar-ho obert a l’hivern per a la gent de la zona. Probablement tancarem un mes per a descansar i després reobrirem de nou”, apunta Rosa Olivé, empleada d’aquest local. El Tagomago és un dels molts hotels amb habitacions que no han estat operatives en tota la temporada.
Salvador Rendón, del restaurant Sa Flama, a la mateixa vorera de S’Estanyol, afegeix que tampoc sap quan tancaran, però pot ser que ho facin aquest diumenge o com a molt el dia 15. “Obrim el 4 de juliol i hi ha hagut dies en què s’ha treballat bé. No obstant això, ara només estem operatius a la nit perquè les platges estan completament buides pel dia. A la tarda ve públic local i això ens permetria seguir. Tanmateix, la reducció de l’aforament del restaurant al 50% (imposada pel Govern balear per a combatre el Covid-19) ens deixa tan sols un contingent de 30 persones i això significa la ruïna”, diu.
Al final de la platja de S’Estanyol, enfront de l’Hotel San Remo, té la seva parada Ibiza Watersports, una concessionària de serveis d’oci nàutic que ofereix la possibilitat aprendre esquí aquàtic i muntar en banana, sofà i tornado. També està abocada al tancament. Sota la carpa ón anuncien els seus serveis esperen ociosos dos dels seus empleats, Lorenzo i Juan, que experimenten un nou dia sense clients. “Vam començar a treballar molt tard, el 25 de juliol, quan normalment obrim a l’abril, i aquesta mateixa setmana ens anirem a casa. De moment ens mantenim aquí perquè l’Hotel San Remo continua operatiu i li donem servei. Però el dilluns, dia 7, conclou la seva temporada i nosaltres anem darrere”, apunta Lorenzo. Juan afegeix que “aquest estiu hem treballat un 30 o un 35% en relació a un agost normal. A això cal sumar les dificultats que ens trobem per a realitzar les nostres activitats enfront de la platja, a causa dels xàrter pirata que fondegen il·legalment enfront de S’Estanyol. Tot el temps carreguen i descarreguen en els molls i només ens queda traslladar-nos fora de la badia per a treballar tranquils i sense perill per als nostres clients. La seva presència i activitat ens obliga a estar amb mil ulls”, assegura.
S’Arenal, a primers de setembre, mai havia estat tan buida
La platja de S’Arenal també sembla ser l’escenari d’una pel·lícula de ciència-ficció, amb només dues parelles de banyistes i el socorrista al llarg de tota la seva extensa riba. Després de la tempesta del matí, el sol ha tornat a brillar i l’aigua llueix cristal·lina, com feia anys que no es veia. La major part dels bars limítrofs al passeig marítim, no obstant això, ja es troben clausurats amb tanques. José Antonio Martín, dels Apartaments Ses Savines, explica que el seu establiment va obrir l’1 de juliol i que la temporada no ha estat dolenta del tot, fins ara quan tot aquest entorn es troba desert. “En la meva vida, i porto aquí treballant des de 1992, havia vist la platja així de buida a l’arrencada d’un mes de setembre. Enguany ens han faltat anglesos però hem treballat molt amb holandesos i belgues, però des que els seus governs els han imposat quarantenes, anem malament. Les anul·lacions són constants i no sabem què farem en el futur immediat”, apunta aquest treballador. La seva mateixa empresa posseeix l’Hotel Arenal, que també ha obert, i l’Hotel Ses Savines, que ha estat tancat tota la temporada.
De camí a la platja de Es Pouet, impressiona contemplar els voltants de Sa Punta des Molí sense un sol turista passejant i també sorprenen els sorolls que procedeixen del terrat de l’Hotel Hawai, també fora de servei. Són els mateixos que es produeixen a les setmanes prèvies a una obertura i després de les clausures, quan únicament queda operatiu l’equip de manteniment.
La platja de Es Pouet
José Carrasco, empleat del quiosquet Es Puetó, explica que aquest establiment va ser un dels primers de la zona a arrencar la temporada: “Obrirem el 20 de maig i hem treballat bé perquè ve molt públic local. Però l’Hotel Bellamar ja ha tancat, el Osiris ho fa aquest diumenge… Solem donar servei fins a finals d’octubre, però ara mateix hi ha molt poca gent i no sabem què ocorrerà”. A l’hora de l’esmorzar, només hi ha tres o quatre taules ocupades, quan aquest establiment, en condicions normals, és un formiguer humà.
Un dels quiosquets que han obert per primera vegada aquesta temporada es troba a la costa de Cala de Bou i es diu The Beach, al costat de l’hotel Els Pins. Aquest últim segueix en funcionament però n’hi ha prou amb veure la tremenda solitud que registra la seva piscina més pròxima a la mar per a deduir els seus nivells d’ocupació. En els balcons només s’albira a una parella. L’encarregat de The Beach, Javier Manzano, afronta un dia en què de moment no ha atès una sola taula. “Estem treballant solament un cuiner i jo, hem mantingut escrupolosament les distàncies de seguretat i la nostra intenció és intentar atreure a gent de l’illa i de la badia durant l’hivern. Pensàvem que la temporada anava a ser una mica millor i ara ens estem quedant sense hotels. L’Axel tanca ja i Els Pins sembla ser que el 15 de setembre, encara que a partir del diumenge ja no agafa reserves. El que tenim per davant és totalment incert”, postil·la.
Hotel Els Pins
Toni Costa, del quiosquet Freedom, a la platja de Es Pinet, explica que com a molt seguiran 15 dies més, a pesar que és un dels restaurants on es veuen més taules ocupades. “Obrim el 4 de juliol i hem treballat un 40% en relació al mateix període de l’any passat. Només hem estat operatius la meitat de la plantilla i han vingut clients de totes les nacionalitats, però en menor quantitat. A més, la reducció de taules un 50% i el tema que els clients ni poden fumar ni tan sols als voltants ens ha perjudicat molt. Aquesta temporada ha estat un caos”, explica.
La badia de Portmany, en definitiva, tanca i els pocs locals i allotjaments que continuen oberts suposen l’excepció que confirma la regla. Ja pot considerar-se oficial: la temporada 2020 ha acabat.
