Antoni Marí Tur, ‘Botja’: “L’economia i la imatge de Sant Antoni han d’anar lligades a una badia tranquil·la i turística, sense ferris”

Antoni Marí Tur, Botja (Sant Josep, 1946) ha estat l’alcalde de la democràcia que més legislatures s’ha situat al capdavant de l’Ajuntament de Sant Antoni. Ho va fer en quatre ocasions, des de 1987 a 2003. Va entrar en política amb la Unión de Centro Democrático i va governar estant ja en el Partido Popular. Abans es va convertir en arquitecte tècnic i va presidir també a la Societat Esportiva Portmany. És una de les persones més respectades de la localitat i al llarg de tota la seva vida política ha estat un ferm defensor d’una badia sense activitat industrial. En el transcurs d’aquesta entrevista desgrana múltiples assumpte d’actualitat, relacionats amb el port, el fondeig il·legal, la indústria de l’oci…

El 31 de desembre de 2020 conclou la moratòria que impedeix l’arribada de ferris amb trànsit rodat al port de Sant Antoni. Què creu que ocorrerà a partir d’ara?

Vista la postura que sempre adopten alguns polítics mallorquins respecte a les coses que s’han desenvolupat a Sant Antoni, és difícil saber-ho. Si la gent de Ports IB té la potestat de decidir sense que ningú els plantegi oposició, tinc por que decideixin en sentit contrari al que jo i molts ciutadans volem, perquè en el port sempre han actuat sota el seu criteri. Record, per exemple, que quan era alcalde van construir unes casetes al fons de la badia, que havien d’emprar-se com a banys i per a albergar taquilles per als serveis de transport marítim. Ara hi ha dos bars i una llibreria.

En els meus temps d’alcalde, ens esforcem per a impedir el trànsit de mercaderies i llevar la grua que hi havia en el moll. Ho vam aconseguir a força de lluitar i fer molts viatges a Palma. Haig de dir que en aquest moment també hi havia opinions en contra, ja que alguns defensaven que si s’eliminava el trànsit de mercaderies, es reduïa la possibilitat d’importar aliments, begudes i altres productes a un preu més barat per a Sant Antoni. La realitat és que ses lletugues van continuar costant el mateix i vam poder llevar l’impacte dels contenidors en el port i les molèsties que generava el seu trànsit pel poble.

Sobre els ferries, puc arribar a entendre que hi hagi postures favorables perquè hi ha qui pensa que generen negoci per a Sant Antoni. No obstant això, jo crec que l’economia i la imatge de Sant Antoni han d’anar lligades a una badia tranquil·la i turística, sense ferris que remoguin els fons i provoquin onatge sobre les platges; és a dir, la sensació que aporta una badia turística, no un port. No sabem què pot passar en el futur i aquesta activitat, que no és competència de l’Ajuntament, està sotmesa als criteris de Palma, que sempre són de rendibilitat cap a l’autoritat portuària. A més, si tornen les ferris, dubto que sigui una qüestió reversible en el futur, perquè aquesta activitat tornaria a generar una sèrie de dependències i a saber en què podria derivar. M’agradaria que els meus descendents tinguessin la possibilitat de decidir què volen en el futur per a Sant Antoni, en comptes de que tot els quedi hipotecat.

Per coherència des que vaig ser alcalde, també estic en contra que es mantingui el trànsit exclusiu de passatgers. Comercialment no és rendible per a les navilieres i al final provoca el mateix impacte perquè continuen venint en grans vaixells.

Vostè en els 90 ja parlava, fins i tot en contra de gent del seu partit, d’un ús exclusivament turístic del port i qualificava d’atemptat contra el poble qualsevol activitat industrial…

L’atemptat s’ha consumat perquè s’ha continuat amb aquesta activitat. Sóc conscient que ara sembla mal moment per a prohibir una activitat turística, quan tenim tanta falta per la pandèmia. Però hem de pensar en el futur i lluitar perquè no es deteriori més la badia.

L’actual alcalde ha insinuat que a ell li sembla bé que tornin els ferris amb vehicles privats…

No sé si ha dit tan clarament que vol vaixells amb cotxes. Entenc que l’alcalde està en minoria i no es vol pronunciar fins a arribar a un acord amb les altres forces que el recolzen. Jo tinc experiència en governar en minoria, perquè ho vaig fer amb el suport de Vicent Marí Prats i Pep Torres, que van ser exigents en els seus plantejaments i al mateix temps coherents, i sempre orientats a l’interès que el poble funcionés bé. Espero que els actuals segueixin en la línia de fer costat a l’alcalde en les decisions que siguin millors per a l’Ajuntament i de cara a un govern durador.

De moment, l’Ajuntament de Sant Josep no s’ha pronunciat. Creu que hauria de fer-ho com a afectat encara que el port no estigui situat en el seu costat de la badia?

És indubtable que l’impacte que es produeix amb els ferris afecta en un 90% al port de Sant Antoni, que és on es mouen més les aigües. Encara que, si considera que aquests vaixells li causen algun perjudici, seria normal que estigués en contra, perquè dubto que li reportin algun benefici.

D’haver-se produït un referèndum per a decidir la continuïtat dels ferris, per quin resultat hauria vostè apostat?

Sincerament, crec que el millor resultat hauria estat per a qui tingués major capacitat de convèncer en un sentit o en un altre. Al poble hi ha gent que pot tenir una opinió definida, però segur que els veïns de Corona, Sant Mateu, etcètera no ho tenen tan clar. La consulta hauria de fer-se en tot el municipi i per això crec que guanyaria el que millor campanya fes.

Si al final s’establís que els ferris ja no vindran més a Sant Antoni, què creu que hauria de fer-se amb l’estació marítima i el moll? És Nàutic, entitat de la qual vostè és vicepresident, ja ha dit que no vol gestionar més amarratges.

Indubtablement, és una obra que ja està feta i tant de bo no ho estigués. El projecte de l’actual reompliment de l’estació marítima era molt més gran i vam lluitar per a reduir-lo. Però, ja que està fet, que se li tregui rendiment. I a mi em sembla bé que Ports IB desenvolupi allí una activitat nàutica que li produeixi benefici i se li podria treure un rendiment important, no sé si major o menor que amb els ferris. Espero que amb aquest edifici tan important no ocorri el mateix que en el fons de la badia i es converteixi en un bar. L’Ajuntament té necessitat d’espais destinats a activitats socials i també es podria muntar un centre d’interpretació vinculat a la mar. El que no pot ser és que segueixi abandonat com està ara. Tot l’espai que hi ha al voltant té grans possibilitats com a zona d’esbarjo, jardins, places o àrees infantils. També s’ha parlat molt, per exemple, de la falta de circulació dins de la badia, que produeix aigua estancada. Tal vegada es podria crear una sortida que millorés la situació.

La badia de Portmany és un dels grans valors de Sant Antoni, però també un dels llocs on hi ha molt per millorar. Quines són les seves prioritats?

El dèficit d’infraestructures de sanejament i aigua que tenia Sant Antoni quan vam entrar a l’Ajuntament era molt gran i entre tots els que érem aquí vam fer un treball intens. Record, per exemple, que si teníem una avaria amb l’aigua potable en el passeig calia tancar l’aixeta a tot el poble. Es va fer una distribució separativa, la depuradora i la potabilitzadora. Aquesta última construcció és una de les satisfaccions grans que vam tenir. Vam lluitar molt i ho vam aconseguir, haig de dir, amb l’ajuda del partit socialista, sense que al poble li costés un cèntim.

No obstant això, la situació de les canalitzacions d’aigües residuals del costat de Sant Josep, amb aquestes estacions de bombament que s’embussen provocant abocaments a la mar, continua sent molt greu. Sant Antoni també ha de fer un gran esforç per a mantenir el que té en bon funcionament i millorar. La depuradora, que està compartida amb Sant Josep i dóna servei a tota la badia, ha de conservar tota la seva capacitat i que les aigües que es retornen a la mar estiguin ben depurades, no el desastre que té lloc en Es Caló de S’Oli, amb aquest emissari completament foradat.

Actualment, per exemple, s’està fent una remodelació i renovació de la infraestructura sanitària des de la rotonda del cementiri a Cala Gració i l’Hotel Acor. I ho està desenvolupant l’Ajuntament amb un acord en les inversions amb la companyia explotadora de l’aigua i sanejament.

Una altra qüestió important és el tema del fondeig incontrolat. Sovint tenim vaixells a la badia que són pensions flotants i ja ens podem imaginar a on van a parar els residus del que es consumeix allí. Això s’hauria d’ordenar. A més, penso que seria necessari un dragatge de la badia, per a llevar el fang dipositat durant tots aquests anys i millorar la circulació de l’aigua.

Com li agradaria que estigués la badia d’aquí a uns anys?

M’agradaria que tingués al voltant un poble unit per a aconseguir els objectius comuns. És una cosa que a Sant Antoni ens fa falta. La nostra localitat és una meravella, com també la badia, i per a conservar-la no podem permetre’ns ser egoistes, sinó cooperativistes. Cal deixar-se de divergències i que els arbres no ens deixin veure el bosc. Sobretot voldria que, a través d’aquesta unitat, la badia estigués neta, sense abocaments, amb la sorra de les platges immaculada i sense activitats com els ferris que la distorsionen. La badia de Sant Antoni, des del punt de vista de l’activitat turística, és el pol que tira de tota la resta i hem de cuidar-la com a una nena petita. La badia és un lloc al qual se li pot treure molt de rendiment. En la meva època d’alcalde, per exemple, va, comprar Sa Punta des Molí. Allí podria haver-se fet un edifici de moltes plantes i vam aconseguir conservar-lo, pagant el poble, com és natural. Encara no sé ni com aconseguírem els fons…

M’hauria agradat, i imagino que als que ara són a l’Ajuntament també, crear un museu marítim per a Sant Antoni. El poble necessita alguna atracció d’aquest estil que animi als visitants a venir a veure’l. Sa Punta des Molí és un bon lloc…

I, per descomptat, m’agradaria que el sol es continués posant al costat de Sa Conillera.

Un altre dels assumptes candents ara mateix a Sant Antoni és el futur del West End i els beach clubs, que concentren a grans multituds durant el dia. Com creu que s’hauria d’actuar sobre aquest tema?

L’actual crisi del Covid-19 ens proporciona un temps molt valuós per a reflexionar sobre la vida i el futur que volem, i potser també per a ajustar allò que no estava ben enfocat. La humanitat va evolucionant a base d’errors i en algunes coses ens hem equivocat, però som a temps de corregir-ho. Això sí, cal entendre que el turisme és una activitat d’oci i que la gent ve per a passar-s’ho bé, amb festes, música i activitats nocturnes. La nit sempre ha estat atractiva per a la diversió i això no ho podem obviar.

Els turistes demanden aquest tipus d’activitats i el que abans eren festes en tablaos flamencs ara ho són en discoteques. Els beach clubs, per part seva, hauran de regular-se per a no generar problemes en el seu entorn, però és una altra oferta que tenim, diferent a la d’abans, i caldrà canalitzar-la. Quant al West End, jo estic en contra del turisme de borratxera. Quan era alcalde sempre va ser un tema polèmic i no volem que torni a adquirir el volum que va arribar a tenir, però cal donar una sortida a les famílies que viuen allí, ja sigui mitjançant la creació de petits restaurants, bars amb una activitat musical especial o una altra idea diferent a vendre únicament cerveses i alcohol. Penso que fins i tot els propietaris dels negocis d’aquesta zona ja no veuen que continuar així sigui possible.

Aquest turisme de borratxera contrasta amb l’esforç de molts empresaris que estan invertint per a millorar la qualitat dels seus hotels o restaurants i dirigir-se a un públic més selecte. Què hauria de fer-se per a ajudar-los en aquest objectiu?

Els anglesos sempre han fet el que han volgut i no sabem canviar-los. El que ens convindria és que els esvalotadors s’anessin a un altre costat, per a conquistar als que de veritat volem que vinguin. En qualsevol cas, el turisme comporta sacrificis que hem d’admetre i fins a un cert punt suportar per a poder subsistir econòmicament. Em sembla molt difícil atreure a un turisme que no faci gens de soroll i, al mateix temps, ens ompli les butxaques. De tota manera, l’impuls d’aquests empresaris que estan millorant les seves instal·lacions i negocis és digne de lloança. A Sant Antoni, en els anys 60, es va fer un esforç enorme. Tots els eivissencs pràcticament sortíem de la misèria i aquestes generacions, amb molt de sacrifici, van crear una infraestructura hotelera i una activitat que ara els seus fills i néts han d’aprofitar per a reconduir cap a un futur millor. A més, penso que és un esforç que hem de fer nosaltres i no companyies de fora, que s’apropiïn de tot i acabin desvirtuant el que som. És una cosa que ja ha començat i em preocupa, però hem de ser optimistes i confiar en la nostra gent.