Fa uns dies ens fèiem ressò del treball desenvolupat pels alumnes de l’IES Xarc sobre la presència de l’espècie Ericaria amentácea var. stricta, relacionant-la amb la qualitat de l’aigua a la badia. Aquesta recerca es va fer en el marc del projecte Aprenentatge i Servei Badia de Portmany, que impulsa el Govern balear amb la col·laboració del Club Nàutic Sant Antoni i en el qual també participa Salvem sa Badia de Portmany, aportant continguts i coneixement.
En aquesta ocasió hem volgut conèixer un altre projecte igual d’interessant denominat ‘Latin Lovers’, que han realitzat alumnes de ciències de 4t d’ESO del col·legi Santíssima Trinitat (Sant Antoni de Portmany). La temàtica del projecte ha girat entorn de la vela llatina, mètode de navegació emprat a l’illa per al transport de persones i mercaderies durant molts anys i que s’ha vist desplaçat per les embarcacions de motor, amb la implicació ambiental que això comporta.
El projecte s’ha desenvolupat en el marc de les assignatures de Biologia i Geologia, Geografia i Història i Educació Física, i el tema, segons explica la professora Nerea López, es va triar “per la confluència de continguts de les àrees i l’impuls del club nàutic per a estudiar l’impacte ambiental a la badia i potenciar la navegació a vela”. El resultat de la recerca ha permès elaborar també un documental, realitzat pels propis alumnes.
Els escolars del Santíssima Trinitat expliquen en la seua recerca que l’origen de la vela llatina cal buscar-lo en l’antic Egipte i en les colònies i factories gregues i fenícies. La creació d’aquestes embarcacions va sorgir a partir de la idea d’aprofitar la força del vent mitjançant una tela per a impulsar les embarcacions, adaptant-la als vents canviants i a una maniobrabilitat ràpida que no requereix d’un gran nombre de persones per a navegar.
La construcció de la vela llatina característica del segle XX comença amb el disseny de la infraestructura i les peces. Les fustes emprades pels mestres d’aixa procedeixen de pins eivissencs, ametllers i garrovers, arbres que fins i tot es modifiquen durant el seu creixement perquè adoptin la forma més adequada per a construir aquestes embarcacions. Després aquestes fustes són laminades, modificades i deformades per a treballar la part del casc i, posteriorment, el pal. Per a impermeabilitzar el casc, les juntes es calafategen amb estopa o massilla.
Els alumnes afegeixen en el seu estudi que la vela llatina ha estat històricament una de les més emprades en el Mediterrani pels vents lleugers i canviants que imperen en la zona. La seua forma, a diferència d’altres, és triangular, amb un pal inclinat cap endavant per a facilitar la captació de vent i una llarga botavara perpendicular al pal. Des d’un punt de vista tècnic, la navegació a vela llatina funciona ajustant l’angle per a adaptar-se als canvis del vent, mitjançant la posició de la botavara i la tensió de la vela.
Els participants en l’estudi, segons expliquen a les conclusions, estan especialment preocupats per la degradació mediambiental que afecta l’entorn de la badia de Portmany. D’una banda, perquè és una Zona d’Especial Protecció pels Ocells (ZEPA) i el soroll dels motors dels vaixells provoca que espècies com el virot (pardela balear) vegin amenaçada la seua nidificació, provocant que l’animal no sols deixi de reproduir-se, sinó que fins i tot afecta a la seua orientació. I en segon terme, per la pèrdua de Posidònia oceànica, que tant contribueix al manteniment del bon estat de les nostres aigües, a més de servir d’hàbitat a innombrables espècies.
Els estudiants recullen que aquesta planta, juntament amb la Cymodocea, s’ha vist desplaçada a conseqüència dels fondejos i l’entrada d’embarcacions de gran eslora, subratllant que des del 2008 fins al 2020 es va registrar una pèrdua de 14 hectàrees de posidònia dins la badia, contribuint a l’empitjorament de la qualitat de l’aigua, tal com recull un estudi realitzat per Duna Consultores sobre la vegetació bentònica de la badia, que en el seu moment va encarregar el Club Nàutic Sant Antoni.
Per aquestes raons, els autors de l’estudi plantegen un major retorn a la navegació a vela. Per a aconseguir-ho, proposen fomentar la formació en aquest tipus de navegació i el desenvolupament de més activitats relacionades, ja que es requereix experiència i habilitats. També realitzar campanyes de sensibilització que ajudin, molt especialment a les noves generacions, a sensibilitzar sobre la cura del medi ambient, fomentant trobades de navegació a vela i l’acostament a la mar i els seus ecosistemes.
Afegeixen que la vela llatina és un patrimoni cultural que s’hauria de protegir, donant-li més difusió i citen com a exemple comunitats autònomes com Múrcia o Catalunya, on es fomenta l’ús d’aquesta tècnica amb regates. Fins i tot secunden que aquest tipus de navegació es presenti com a candidata a formar part del patrimoni cultural de la UNESCO.
A més, consideren que s’haurien de prendre mesures més exhaustives per part de les administracions, implantant regulacions i restriccions contra l’ús dels motors de combustible fòssil en la badia. Els estudiants fins i tot han recollit signatures al carrer en suport a la iniciativa de Salvem sa Badia de Portmany per a impedir que els ferris tornin al port comercial de Sant Antoni. El seu lema és “Estima l’entorn, estima la Badia de Portmany! #LatinLovers”.
Per a la realització del projecte han visitat embarcacions tradicionals amarrades en el CNSA, com el ‘Bohemio’ o el ‘San Jaime’, han conegut el treball dels mestres d’aixa amb Toni Ribas, han acudit a un taller sobre construcció naval amb Àlex Ribas i i han après a navegar a vela amb les embarcacions del club, que impulsa aquest projecte sota la coordinació de l’oceanògrafa Marta Fernández.
Han fet el treball Carlos Aranda, Daniela Cipitria, Álvaro Díez-Canseco, Vidal García, Iago Juan, Adrián Rebollo, Hugo Roig i Josep Tur, amb el suport i la supervisió dels professors Nerea López, María José Martín i David Benjumea.
