Foto: Alexander Vasilchikov
La Mar Mediterrània és la que més ràpid s’està escalfant a tot el món, a un ritme un 20% més veloç que la mitjana mundial a conseqüència del canvi climàtic. A més, sofreix una greu pressió a conseqüència de la contaminació, el comerç marítim, el desenvolupament costaner i la sobrepesca, segons un informe de World Wild Fund for Nature (WWF), que s’ha publicat amb motiu del Dia Mundial dels Oceans.
Aquest document explica que el Mediterrani s’està ‘tropicalitzan’ i que una de les seves conseqüències és l’aparició de noves espècies. Almenys 1.000 espècies invasores han aparegut des de zones més càlides al Mediterrani desplaçant a les autòctones, una tendència també afavorida per l’intens trànsit marítim del Canal de Suez o l’Estret de Gibraltar.
Mentrestant, les poblacions de mol·luscos autòctons han decrescut gairebé un 90% a les aigües més orientals del Mediterrani, espècies com el peix lleó i el peix conill suposen el 80% de les captures a Turquia o Xipre i han transformat bona part dels hàbitats marins.
Les altes temperatures i l’increment en la freqüència i intensitat de les tempestes estan transformant també el fons marí. Les praderies de Posidònia oceànica, les poblacions de gorgonias (corals) i les nacres, entre altres, s’han reduït en tota la regió, arribant a extingir-se totalment en algunes zones.
El informe també apunta que el canvi climàtic a una escala global produeix una acidificació de la mar, que ocasiona un afebliment en les estructures d’organismes com el fitoplàncton, els corals, els mol·luscos o els crustacis. “Perdre aquestes espècies per complet tindria un impacte dramàtic en tot l’ecosistema marí, ja que proveeixen hàbitats vitals per a moltes espècies i contribueixen de manera significativa a fixar carboni pel clima. Per exemple, la Posidònia oceànica acumula entre un 11 i un 42% de les emissions de diòxid de carboni dels països del Mediterrani”, explica WWF.
D’altra banda, diu aquesta organització ecologista que estem assistint a una explosió de meduses al Mediterrani, afavorida per l’escalfament de l’aigua, la contaminació i la progressiva desaparició de depredadors marins, a conseqüència de la sobrepesca. Aquests impactes tenen, a més, conseqüències sobre els béns i serveis que la mar ens ofereixen, repercutint també en sectors econòmics com el turisme o la pesca, entre altres.
Fins que no s’aconsegueixi una transició ecològica, descarbonitzan l’economia, la millor manera de protegir i conservar els ecosistemes marins enfront del canvi climàtic és mantenir uns ecosistemes saludables, en equilibri, que tinguin una major capacitat natural per a adaptar-se als canvis. Afegeix WWF que les àrees marines protegides, ben gestionades, poden contribuir molt a reduir l’estrès en les poblacions marines.
Per totes aquestes i altres raons, WWF reclama als líders mundials que enforteixin la biodiversitat a través de les accions climàtiques i els mecanismes financers acordats a la Convenció de la Diversitat Biològica, la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP26) i el Conveni de Barcelona, que tindran lloc durant la segona meitat del 2021.
Descàrrega l’informe complet de WWF aquí.
