El port de Sant Antoni, juntament amb els de Andratx i Porto Cristo, a Mallorca, serà el que requereixi més inversió per a adaptar-se a l’efecte del canvi climàtic dins de 25 anys. Aquesta és una de la principals conclusions de l’estudi sobre l’adaptació a l’escalfament global dels ports de Balears, realitzat pel Laboratori d’Enginyeria Marítima de la Universitat Politècnica de Catalunya per encàrrec de Ports IB.
El canvi climàtic afecta les costes i els ports per la pujada del nivell de la mar, els possibles canvis en les altures i direccions de l’onatge, així com per les variacions en les marees meteorològiques, provocades per condicions meteorològiques extremes com tempestes o borrasques.
Els resultats d’aquesta investigació permetran adaptar el dimensionament i l’enfocament de les propostes d’actuació del Pla General que Ports de les Illes Balears està redactant actualment. El document estableix, per un costat, dos marcs temporals consensuats per la comunitat científica per estudiar el canvi climàtic: l’any 2045 i l’any 2100. I utilitza dos supòsits basats en diferents escenaris d’emissions de CO2; un de més optimista, en què les emissions es mantenen estables i, per tant, l’increment de la temperatura global i el creixement del nivell de la mar és menor, i un altre, en què les emissions continuen augmentant i els efectes negatius creixen exponencialment.
A partir del grau d’exposició, la perillositat i la vulnerabilitat dels ports analitzats, l’estudi estableix els cinc principals riscs als quals els ports balears s’han d’enfrontar: l’operativitat dels molls i pantalans, l’ultrapassament dels dics portuaris per l’onatge, l’estabilitat estructural dels dics portuaris, l’agitació dins de la zona portuària i la pèrdua de calat dels ports.
L’estudi conclou que, tot i que els Ports de les Illes Balears, en general, estan preparats per afrontar els efectes del canvi climàtic l’any 2045 en l’escenari més optimista, és important preveure accions d’adaptació per a l’horitzó 2100 en ambdós escenaris per l’augment del nivell de la mar.
Els resultats principals de l’estudi són el següents:
- El major risc per als ports és la pèrdua d’operativitat dels molls a conseqüència de la pujada del nivell de la mar. Cal recordar que en els escenaris utilitzats, les pujades mitjanes previstes són les següents: escenari optimista el 2045: 18 cm; escenari optimista el 2100: 47 cm; escenari pessimista el 2045: 25 cm; escenari pessimista el 2100: 88 cm.
- Els ports autonòmics estan, en general, ben preparats per resistir els efectes de la pujada del nivell de la mar en l’horitzó 2045, amb un 91 % dels ports en l’escenari optimista i un 73 % en l’escenari pessimista entre els nivells de risc baix, molt baix o zero. Aquesta situació es pot complicar força l’any 2100, i arribar a un 52% dels ports en el màxim risc d’inoperativitat en l’escenari optimista i fins a un 88% en l’escenari pessimista. Aquest problema es minimitza sensiblement en el cas dels pantalans, atesa l’existència de molts de ports amb pantalans flotants.
- L’ultrapassament dels dics portuaris per l’onatge és el segon risc més important per als ports gestionats per Ports IB, ja que els fa vulnerables als temporals i pot derivar en problemes d’agitació interior que afecten les instal·lacions portuàries. Tot i així, l’any 2045, només tres ports podrien estar en una situació de risc alt i un en risc molt alt.
- L’agitació consisteix en la variació del nivell de la mar a la làmina d’aigua abrigada i que es produeix per la interacció de les ones amb els diferents elements que configuren la geometria del port. El càlcul resulta de vital importància ja que afecta la seguretat en el desenvolupament de les operacions de les embarcacions al port (atracada, estiba i permanència), i determina en gran mesura els nivells operatius d’aquesta. A causa de l’agitació, també es veuen afectades les estructures de defensa exterior, molls, proteccions, amarres, etc. Degut a la complexitat, en aquest aspecte, l’estudi s’ha concentrat en els ports de gestió directa i conclou que el 79%, en l’escenari més optimista, i el 86%, en el més pessimista, tenen un risc baix o inferior.
- Quant a l’estabilitat de les infraestructures portuàries, es tracta d’un risc que depèn especialment de l’onatge, així com de l’augment del nivell de la mar, que pot afavorir l’arribada d’ones més altes. El nivell de risc és similar en tots els escenaris i, a curt termini, entre el 76% i el 82% dels ports tenen el risc baix, molt baix o nul.
- Per últim, amb relació a les possibilitats d’aterrament o pèrdua de calat dels ports autonòmics, si bé es tracta d’un problema conegut i recurrent en les infraestructures portuàries balears, en general el risc es mantindrà similar en tots els escenaris futurs i fins i tot podria disminuir, segons les previsions més pessimistes, donat l’augment del nivell de la mar.
D’aquesta anàlisi es pot concloure que la pujada del nivell de la mar representa el major risc per als nostres ports per la concatenació del seus efectes com la inoperativitat de molls i pantalans, l’ultrapassament per onatge dels dics portuaris i la generació, en conseqüència, de problemes d’agitació interior i d’estabilitat de les infraestructures portuàries.
Tot i que els riscs són reals, ja hi ha mitjans tècnics per dur a terme les mesures d’adaptació necessàries per fer front a aquests problemes.
De fet, en paral·lel amb el desenvolupament d’aquest estudi, Ports de les Illes Balears, juntament amb els científics de la UPC, avança en la definició de les actuacions que, en el context del pla general, donaran resposta a les problemàtiques derivades del canvi climàtic. Tot i que cada port serà analitzat de forma específica d’acord amb les seves peculiaritats i necessitats concretes, i que cada projecte haurà de passar la tramitació mediambiental i administrativa corresponent, el pla general proposa un marc de referència per als pròxims quinze anys, en què es preveuen actuacions com: la millora de les condicions d’abric, la reorganització de miralls d’aigua ja abrigats, l’augment de la cota de coronació de molls i la substitució de pantalans fixos per flotants per evitar la inoperativitat, el recreixement de dics o la construcció d’elements com botaones, bermes o dics submergits per eludir el sobrepassament i millorar l’estabilitat estructural, la modificació de dàrsenes i contradics per millorar les condicions d’agitació interior i la construcció d’espigons o rampes d’arena per evitar la pèrdua de calat.
Així, la línia que seguirà el pla és la de plantejar mesures que puguin resoldre les mancances que pugui tenir el sistema portuari balear, tot millorant i optimitzant el funcionament de les instal·lacions portuàries existents sense dur a terme ampliacions ni construir nous ports ja que, amb la previsió necessària i la planificació de projectes específics, Ports de les Illes Balears podrà garantir l’operativitat de les seves instal·lacions i fer front als efectes del canvi climàtic de forma eficient i sostenible.
