Foto: GCPHE
Tots els biòlegs i experts marins coincideixen: la Posidònia oceànica és un dels majors tresors ecològics que tenim a Eivissa i a la pròpia badia de Portmany on, a pesar que s’ha vist reduïda en els últims anys, continua sent molt abundant, especialment en el costat sud de la badia i fora del port.
Una de les majors amenaces que planegen sobre la posidònia és el fondeig de vaixells recreatius, que llancen les seues ancores sobre ella provocant grans calbes en les praderies, cosa que impulsa la desforestació submarina. A això se sumen els abocaments contaminants de les depuradoras i xarxes de sanejament, que acaben sepultant i asfixiant a aquesta planta. A Sant Antoni és especialment significatiu l’efecte provocat pels grans ferris en les últimes dècades, que, amb els seus potents motors, remouen constantment els llots, cobrint cada vegada major superfície de praderia.
Un altre fenomen que genera gran inquietud és el canvi climàtic, que està accelerant l’escalfament de la mar i en concret del Mediterrani, on les temperatures comencen a ser pròpies del Carib. Quan l’aigua sobrepassa els 28,5 graus, la mortalitat de la posidònia es dispara i al Mediterrani i en les nostres costes aquests nivells s’estan superant constantment.
Foto: GCPHE
Tots aquests factors externs s’han traduït en una reducció de la grandària de les praderies d’entre el 10 i el 40% en els últims seixanta anys, segons la zona. Però, per què és imprescindible protegir la posidònia? Ho expliquem en sis raons:
1r) És una planta endèmica que només viu a la Mar Mediterrània. No existeix en un altre lloc del món i pot trobar-se amb abundància a llocs com Sicília, Xipre i el llevant espanyol, encara que les praderies més àmplies es localitzen entre Eivissa i Formentera. S’estima que al Mediterrani hi ha al voltant de 50.000 quilòmetres quadrats de posidònia.
2n) Una hectàrea de posidònia genera el mateix oxigen que 5 hectàrees de selva amazònica i alguns científics eleven aquesta diferència fins a les 15 hectàrees. Els boscos submergits del Mediterrani, per tant, exerceixen una labor fonamental perquè el planeta conservi la seva salut i d’una forma més eficaç que els propis arbres, amb l’avantatge, a més, que no es crema com succeeix greument i sovint a la selva tropical.
3r) Impulsa la biodiversitat, ja que a la posidònia viuen més de 1.400 espècies diferents i a més exerceix com a refugi de nombrosos microorganismes de gran valor ambiental.
4t) La posidònia segresta el 10% de les emissions de diòxid de carboni (CO₂) que generen les Illes Balears. De fet, s’estima que aporta bona part de l’oxigen que respirem en el planeta.
5è) Protegeix les platges creant dics naturals submarins i quan mor, les seves fulles es dipositen a la riba, tapant l’arena i impedint que l’onatge se l’emporti. Sense la posidònia les platges serien completament diferents.
6è) Filtra les aigües deixant la mar transparent. Sense la posidònia, per tant, no tindríem aquestes ribes d’aigües turqueses que constitueixen el nostre major atractiu turístic, la qual cosa afectaria substancialment la nostra economia i forma de vida.
