Fran Tienda (Eivissa, 1975) forma part de la nova generació de ciutadans de Sant Antoni que han participat de la política i els moviments socials. Des de l’any passat dirigeix l’Institut Quartó de Portmany, on va entrar com a professor en 2003. A l’anterior legislatura es va presentar a les eleccions amb Reinicia Sant Antoni i va acabar formant part de l’equip de Govern, ocupant-se de les àrees de Cultura, Educació, Noves Tecnologies i Hisenda. És partidari que el municipi adopti un nou model turístic que impliqui la regulació de l’oci i que, des del punt de vista formatiu, la badia es posi més en valor en col·legis i instituts.
Aquesta setmana, el ple de Sant Antoni vota si vol o no ferris. Quina és la seva opinió?
L’arribada de ferris no porta gens bo. Hi ha tants motius en contra de que això ocorri que em costa creure que algú pugui estar a favor. A més, existeix una unanimitat social en el municipi tan gran que, si no ens fan cas, és que està ocorrent alguna cosa que no toca.
L’única motivació que podria existir perquè vinguin els ferris és exclusivament econòmica. Tota la resta juga en contra i fins i tot les raons econòmiques que s’argumenten són subjectives, perquè vivim del turisme i volem que aquest sigui de qualitat. I sense badia no hi ha turisme. Alguna cosa que a curt termini pot ser un benefici econòmic, a llarg pot representar un perjudici.
A més, dubtar que els ferris fan un mal ambiental a la badia no té sentit. Els estudis científics que existeixen sobre aquest tema no deixen lloc al dubte. El perjudici ambiental és enorme i també repercuteixen les vibracions, el soroll, la saturació del trànsit o el fet que no sigui un port preparat per a aquest tipus d’embarcacions.
Les xifres d’ocupació hotelera i de passatgers que arriben a l’illa per via marítima des que el port de Sant Antoni està tancat subratllen que l’aportació dels ferris és inexistent…
Sí. L’únic benefici econòmic és, en tot cas, per a Ports dels Illes Balears. Quan tenim un port a tan sols 15 quilòmetres, no té cap sentit pensar que els ferris ens beneficien. El producte Eivissa, per al turista, és una unitat. El que ve a l’illa amb vaixell no mira si va a un port o a un altre, i a més li és igual perquè no hi ha distàncies. L’únic interès econòmic és el que tenen les pròpies navilieres i Ports IB. Ni els hotels ni les estades a Sant Antoni es veuen afectades, i això cada vegada hi ha més gent que ho té clar.
Si el ple de l’Ajuntament de Sant Antoni finalment vota en contra dels ferris, Ports IB té autoritat moral per a mantenir-los?
Si els mantingués, la política perdria tot el sentit, ja que el seu objectiu és gestionar allò que comporta un benefici per a la ciutadania. Des de fora és difícil entendre la realitat de Sant Antoni i per això és imprescindible tenir en compte el que decideixi el municipi, i no sols informes externs que no reflecteixen la voluntat del poble. Seria un error molt gran i, a més, una veritable injustícia. A veure si per una vegada no s’imposen els interessos econòmics específics de Ports IB i de les navilieres, per sobre dels del poble.
El fet que, fins i tot estant tancat el port, hagin continuat atracant aquí vaixells de navilieres representa un clar avís clar que no marxen. Ens estan dient: “som aquí i no ens anirem”. Existeix un interès econòmic evident que no guarda relació amb l’interès públic.
Com descriuria la badia de Sant Antoni a algú que no la coneix?
La badia és el cor i el pulmó de Sant Antoni. D’una banda, constitueix la vida i, per un altre, el nostre fonament econòmic. Encara que últimament no tant, hem estat sempre un poble que ha crescut de cara a la badia. Ningú que no sigui d’aquí pot entendre el sentiment que tenim els portmanyins cap a ella.
Cada any viatjo en Nadal al poble dels meus pares i de seguida trobo a faltar aquest contacte amb la badia. Forma part de tots els records que tenim els portmanyins des que naixem, juntament amb el passeig marítim o el Passeig de ses Fonts, que és on anàvem a passejar i a les festes. Molta gent pensarà que Sant Antoni és posta de sol, però abans som badia.
Quina diferència hi ha entre la badia actual i la de la seva infància?
Hi ha grans diferències, començant per la grandària, ja que a poc a poc se li ha anat menjant terreny a la mar. Abans era molt més tranquil·la i afable, i no veies aquesta quantitat de vaixells acumulats que amarren il·legalment. També hi havia moltes més embarcacions tradicionals i no existia tanta explotació turística de vaixells de festes.
Per sort, si la comparem amb altres llocs, continua mantenint una mica l’esperit, però abans era un entorn molt més amable, amb menys massificació i un altre tipus de turistes. Hem permès una excessiva explotació urbanística. Si poguéssim tornar enrere, segurament aquestes grans edificacions prop de la mar que ara existeixen no les permetríem. En qualsevol cas, són aquí i hem de conviure amb elles. Malgrat tot, continua sent un lloc privilegiat que entre tots hem de protegir perquè no continuï deteriorant-se.
Considera adequada la tipologia de negocis que existeixen entorn de la badia?
En general, les explotacions que hi ha al voltant de la badia s’haurien de controlar més. Les que són legals sí que em semblen idònies, però existeix una oferta il·legal que caldria regular perquè afecten la capacitat de la pròpia badia, tant en relació al nombre d’embarcacions com a la neteja de l’entorn. En tot cas, les tipologies actuals són les que caldria mantenir: la turística òbviament, encara que ben regulada i controlada perquè no hi hagi una afectació ambiental; la nàutica, perquè som una badia transitable i hem de poder rebre i acollir persones; l’esportiva, que també és molt important, i finalment la pesquera, que és patrimoni de tot el municipi.
Aquestes quatre activitats han d’estar ben regulades i en algun cas fins i tot potenciar-se, com la citada pesca o el transport de ‘golondrines’. Fins i tot estaria bé fomentar el seu ús entre els veïns que volen creuar d’un costat a un altre de la badia o desplaçar-se cap a les platges pròximes; sobretot a l’estiu, amb els problemes de trànsit que hi ha en les carreteres. El que sobra són els grans vaixells i eslores, que provoquen molts efectes col·laterals de tipus ambiental.
A més dels ferris, quins són els aspectes més preocupants de la badia?
L’arribada de residus a la mar a través dels desguassos i sobreeixidors és un tema gravíssim. Tenim la sort de tenir una praderia de posidònia que és Patrimoni de la Humanitat i que hauríem d’esforçar-nos a cuidar perquè afavoreix la qualitat i la transparència de la mar. Aquests abocaments generen mil problemes, ja que la contaminació de l’aigua resta vitalitat a la flora i la fauna. És un assumpte que cal atacar com més aviat millor i no fer-lo pot comportar problemes molt seriosos a llarg termini.
A més, cal eliminar una sèrie d’edificis a mig construir que han quedat com a baluernes, no sols en primera línia, sinó també en segona i en tercera, i regular la quantitat d’edificacions que es puguin construir, de manera que les explotacions turístiques no es vegin augmentades, sinó que ens dediquem a millorar el que ja existeix. I després tenim el control dels amarraments il·legals i els morts, on fins i tot hi ha vaixells abandonats. Tot això genera uns efectes mediambientals i una saturació de la badia que no són desitjables. Cal aconseguir una regulació general de tot l’entorn, a nivell costa, construccions, residus i utilització del propi mig aquàtic.
Des del punt de vista del biòleg, coneixedor dels diferents informes que s’han anat publicant, quina és la situació mediambiental actual de la badia?
Encara no estem en el punt de no retorn, però hem d’anar amb molta cura i afrontar, com deia, les regulacions que siguin necessàries per a no arribar al moment en què no puguem retrocedir. La badia, per les seves característiques naturals, té una gran capacitat de neteja i de autoregenerarse que, si seguim així, sense exercir un control, acabarà perdent. Ho hem vist en llocs com La Manga del Mar Menor, on ara per ara la recuperació sembla impossible. No hem d’arribar a aquest punt. Nosaltres estem molt millor, però si no hi ha un control i una cura, i evitem certes activitats, podem acabar trencant l’equilibri.
Segons la seva experiència com a regidor, com funciona el que mitja badia la gestioni Sant Antoni i l’altra mitja Sant Josep?
Quan dues institucions tenen mecanismes d’actuació diferents és difícil que es posin d’acord. En el passat hi ha hagut períodes en què resultava molt complicat. Cada municipi actuava de manera independent, sense cap comunicació amb l’altre. Un exemple és el passeig marítim, que a Sant Antoni té unes característiques i després Sant Josep va fer un altre completament diferent. En el passat hi ha hagut moltes decisions unilaterals que han fet que els problemes s’acabin arrossegant en el temps.
Des de fa uns anys, no obstant això, la comunicació ha canviat molt i durant la nostra legislatura es va començar a parlar d’un projecte entre tots dos consistoris per a la millora de la badia en el sentit d’estendre el passeig marítim, i que porta beneficis col·laterals tan importants com resoldre el problema dels abocaments en el costat sud. Requereix afrontar múltiples traves administratives i burocràtiques, però és possible. És un projecte que requereix temps i, si es porta endavant, constituirà un valuós exemple de com dues institucions veïnes es posen d’acord i aconsegueixen millorar un entorn en el que les dues estan involucrades.
Com li agradaria veure la badia dins de 25 anys?
M’agradaria que fos un lloc enfront del qual Sant Antoni creixés i visqués, i que estigués integrada a nivell social. Sant Antoni ha perdut la seva identitat durant aquestes últimes dècades i en part ha estat perquè la badia ha deixat de ser l’element central. Si aconseguim que la gent més jove la tingui més en compte a nivell ambiental, esportiu i fins i tot sentimental, tornarem a ser un municipi que creix a favor de la badia. Hi haurà un major vincle emocional cap a ella i sabrem cuidar-la moltíssim millor que fins ara.
I des del punt de vista de l’educació, com cal treballar aquest vincle dels joves cap a la badia?
Cal posar-la en valor en tots els aspectes: patrimonial, històric, tradicional… Els nens i joves del municipi no coneixen la importància de la badia. No saben que Sant Antoni va ser pionera turísticament per tenir una badia privilegiada o que els seus avantpassats es dedicaven a la pesca i com ho feien. Encara que existeixen algunes activitats, és una cosa que cal incentivar molt més. Per exemple, impulsant en col·legis i instituts un temari reglat que difongui les seves característiques i història. És una cosa que caldria posar en marxa aviat.
Un altre assumpte que es debat és el model d’oci, amb el West End, els beach clubs… Com creu que cal enfocar-ho?
En aquests últims anys, per primera vegada en molt de temps, hem vist que Sant Antoni ha pres consciència que així no podem seguir. Encara que no existeixi una unitat política, perquè no tothom vol el mateix, a nivell ciutadà tenim molt clar que Sant Antoni s’ha vist perjudicat durant molt de temps per la mena d’explotació turística que hem desenvolupat i de la qual tots som culpables. Hem estat nosaltres mateixos els que hem llogat els locals, hem estat permissius i hem provocat que Sant Antoni actualment sigui conegut per la mena d’oci i de turisme que ofereix.
Ara el pertinent és facilitar de forma consensuada un canvi de model turístic i que a més s’impliquin els empresaris. No seria just que una administració publica fes un inversió gran per a millorar una zona, i que després els que l’exploten anessin en contra d’aquesta idea. Fa falta unitat i regulació. A més, les lleis turístiques que s’han desenvolupat a Balears en les ultimes dècades han beneficiat a unes certes explotacions que són perilloses pel turisme que atreu. Em refereixo als beach clubs, que no deixen de ser discoteques a l’aire lliure, una cosa que en els 80 es va decidir que no estava be i per una modificació de la llei turística es va tornar a permetre, de forma tapada. Penso que cal modificar aquesta llei perquè aquest tipus d’activitats no siguin permeses.
Amb un potencial tan gran com el nostre, cal treballar perquè la badia i el nucli urbà s’uneixin i tinguem un turisme ambientalment sostenible i que vingui a gaudir de les nostres platges, restaurants i, per descomptat, dels bars i la festa nocturna, però allí on es pugui realitzar. No cal demonitzar cap activitat, però sí que regular perquè no perjudiqui la ciutadania i al medi ambient.
