Mitja badia de Portmany, des de la platja de Es Pouet cap al Nord, pertany al municipi de Sant Josep. En aquesta entrevista, realitzada dijous passat, 8 d’octubre, el seu alcalde, el socialista Josep Marí Ribas, Agustinet, desgrana quins són els principals reptes que afronta la zona de Cala de Bou. Entre els seus projectes més ambiciosos, el nou passeig marítim que enllaçaria amb el de Sant Antoni i la construcció del qual comportaria també la renovació del col·lector d’aigües residuals, fins ara un focus de problemes. L’alcalde també es mostra partidari de combatre el fondeig il·legal a la seva zona i evitar que la futura regulació dels beach clubs, que tramita el Consell Insular, els permeti continuar actuant com a discoteques a l’aire lliure.
La moratòria que impedeix l’arribada de ferris al port acaba el 31 de desembre. Com a alcalde de mitja badia, què opina de la seva possible volta?
Encara que és una qüestió que sobretot concerneix al municipi de Sant Antoni, la realitat és que tot el que passa a la badia acaba afectant-nos d’alguna manera. La meva postura és clara: els ferris no fan cap falta dins de la badia, pels impactes que generen i, sobretot, perquè a la passada legislatura es va aconseguir un acord molt important, per unanimitat de tots els grups de Sant Antoni, perquè els ferris no continuessin operant. Fins ara, que jo sàpiga, no s’ha produït cap canvi de postura i, per tant, ha de mantenir-se el que ha defensat l’Ajuntament i que també es va aprovar en el Consell. Això va provocar la moratòria del Govern, en el sentit de modificar posteriorment la Llei de Ports perquè es puguin evitar els ferris a Sant Antoni. Espero que s’aconsegueixi aquesta solució, ja que estic convençut que la badia ha de ser turística, sense trànsit de ferries.
Si arribem al 31 de desembre sense avanços, què caldria fer?
Si al desembre no hi ha acord perquè no tornin els ferries, caldria prorrogar la moratòria. Aixecar-la només perquè no s’ha arribat a un acord unànime seria un pas enrere en la situació actual. És el mínim que es pot exigir, encara que jo espero que per a desembre pugui aconseguir-se alguna solució.
Un dels grans projectes de futur per a la badia és l’extensió del passeig marítim cap a Cala de Bou. Quines són les seves característiques?
En primer lloc voldria puntualitzar que l’extensió del passeig no és només cap a Cala de Bou, sinó que allà on acaba a Sant Antoni continuarà fins a Cala Gració. Serien, per tant, gairebé 12 quilòmetres de distància longitudinal i suposa una gran transformació. A les zones menys urbanitzades es realitzarà mitjançant passarel·les suaus, de fusta, i a les més construïdes, com a Sant Josep, incorporarà un component de pas per als vianants que representarà un nou servei per als visitants i sobretot els ciutadans del municipi, que podran anar de cara a la mar, cosa que ara no poden fer amb comoditat. Però sobretot constitueix una inversió fonamental i necessària, que incloem en el projecte, per a renovar per complet els col·lectors de sanejament de tota la zona, que estan realitzats de forma molt precària, fa gairebé cinquanta anys, amb tubs de uralita que ja no donen més de si. És una part important dels 20 milions d’euros d’inversió que estimem requerirà el passeig, segons els càlculs preliminars inclosos en els avantprojectes.
Ja s’està redactant el projecte executiu, que ens donarà una xifra més ajustada de la inversió. Aquesta actuació tindrà un impacte mínim sobre el litoral, ja que les senderes que es desenvoluparan seran de dimensions reduïdes i adherides a les construccions actuals, sense modificar el perfil del litoral. Que ningú pensi en un passeig marítim de 12 o 15 metres. El més important estarà baix terra, donant solució a les infraestructures de sanejament.
En quina situació es troba aquest projecte?
Començarem la passada legislatura amb uns avantprojectes que vam presentar per a finançar amb fons de l’Impost de Turisme Sostenible (ITS). Quan ens ho van aprovar, vam començar a redactar acords com, per exemple, els convenis perquè el Consell posi el 25% de l’obra, ja que el ITS finança el 50%, i els dos ajuntaments el restant 25%. Tot això ja està fet i a més hem adjudicat l’oficina tècnica que ha d’impulsar el projecte, que és una enginyeria que s’ocupa de donar marxa a tot el seguiment, demanar permisos, fer gestions amb propietaris, empreses de la zona, veïns, etcètera. El setembre passat vam ser capaços d’adjudicar la redacció del projecte executiu, que està valorat en uns 800.000 euros, així que parlem d’una obra transformadora i molt completa. Ara disposen de sis mesos per a redactar-ho i quan ho tinguem podrem licitar les obres.
Quins són els principals esculls per a portar-ho endavant?
Les dificultats del projecte les tenim identificades en un percentatge molt elevat. Des que es van iniciar els avantprojectes, ja ens vam adonar que hi ha zones en les quals aquesta intervenció se solapa amb el domini públic, al no haver-hi lloc per on passar. Tant el passeig com les canonades que van per sota han de situar-se dins de la denominada zona de trànsit, que no és pública. En principi la zona de Costas no l’hauríem de tocar, excepte en trams molt puntuals. En aquests casos hauríem de negociar amb ells.
En tot cas, a Sant Josep el 98% del projecte discorre per aquesta zona de trànsit, que té sis metres d’amplària i ja està condicionada. Per tant, un dels passos és aconseguir acords amb els propietaris, que ja tenen aquests terrenys destinats a trànsit i és lògic que ens deixin portar-ho endavant. Després cal negociar els permisos amb Costas, a més d’obtenir les autoritzacions pertinents de Medi Ambient, Consell, etcètera.
Existeix algun tram que impliqui passar per jardins o zones de piscines d’hotels?
Aquesta situació sol es produeix en dues o tres zones puntuals dels hotels Pinet, Mar Amantis i San Remo i Estanyol, al costat de Es Pouet. Aquests allotjaments van ser els primers que es van fer a la zona de Cala de Bou i són anteriors a les últimes partions de Costas. A la resta del traçat, des de Punta Pinet cap a l’Oest, fins a arribar a Port des Torrent, són posteriors i estan prou enrrera i es pot aprofitar la zona de trànsit. Si podem negociar llevar un tros de terrassa o una punta de piscina, evitarem tocar el domini públic. En cas contrari, caldrà sol·licitar una concessió a la zona marítim-terrestre per a no tocar l’establiment privat. Però, com deia, tenim identificats els punts de col·lisió i no és una cosa que ens llevi excessivament el somni perquè crec que té solució.
Què ocorrerà llavors amb les estacions de bombament que ara mateix estan enmig d’algunes platges?
En una consulta prèvia que vam fer al departament de Medi Ambient de la Demarcació de Costas, vam poder comprovar que aquestes estacions i fins i tot algunes canonades estan situades a la zona marítima i, per dir-ho suaument, amb escasses autoritzacions. De fet, segons Costas, no tenim cap concessió administrativa perquè aquestes infraestructures puguin ser allí. Per tant, resulta evident que tant les canonades com les estacions de bombament s’han de fer cap endarrere i llevar-se de la vorera de la mar. L’avantprojecte ja contempla mimetitzar aquestes estacions amb unes jardineres que les dissimulin, a la zona de trànsit.
Com són les relacions entre tots dos ajuntaments en relació a aquest projecte?
Amb els mandataris de l’Ajuntament de Sant Antoni, des que sóc alcalde, he tingut una excel·lent relació. Amb Pepe Sala, per exemple, ens vam posar d’acord en cinc minuts per a solucionar unes discrepàncies històriques que hi havia amb el Pla d’Excel·lència. A l’època de Pep Cires és quan més vam avançar amb aquest projecte. Ara que està Marcos Serra, hem parlat del tema un munt de vegades i em transmet que el seu consistori està satisfet amb el treball que desenvolupem des de l’Ajuntament de Sant Josep. Cal tenir en compte que, encara que hi hagi un traçat a cada municipi, és un projecte únic perquè era la forma que sortís més ràpid. Nosaltres, mitjançant un encàrrec de gestió, ens encarreguem de coordinar-ho, però no fem el que ens dóna la gana. Els nostres tècnics parlen amb els seus i estan informats de cada avanç. Realment la relació sempre ha estat molt bona i no hi ha motius per a canviar el sistema.
Quina data hi ha prevista per a l’inici de les obres i quin termini d’execució tindrien?
És difícil de contestar perquè amb els temps sempre et pots equivocar. El termini d’execució de les obres ho sabrem quan estigui llest el projecte executiu i també dependrà de la rapidesa amb què se’ns concedeixin els permisos, encara que no preveig massa problemes. Sempre poden aflorar qüestions inesperades, però jo calculo que, sent optimistes, quan comencem les obres necessitarem dos o tres anys per a acabar-les. Espero que al llarg de 2021 puguem començar i en aquesta legislatura, que acaba en 2023, s’hagi fet una part important; almenys la renovació de les infraestructures de sanejament, que serà el primer que es farà en el nostre costat.
Els abocaments d’aigües residuals és un dels problemes recurrents de la badia i a vegades fins i tot es tanquen platges. Vostè s’emportaria als seus fills i néts a estiuejar a Cala de Bou?
Sens dubte. Analitzem la qualitat de l’aigua regularment i, excepte en casos molt puntuals, no ofereix problemes. El 99% dels dies està en bones condicions. Però reconec que a vegades s’ha hagut de tancar alguna platja i la nostra obligació és trobar solucions; no ho negaré. Si aquest projecte del passeig marítim no es portés endavant, caldria buscar una altra manera d’evitar aquestes fugides, però la solució més ràpida i fàcil és aquesta. Mentrestant, si es produeixen avaries o trencaments, buscarem una sortida provisional.
Hi ha algun pla per a evitar els fondeos incontrolats? A Vila, per exemple, es van retirar tots els morts de Talamanca.
Els morts els va retirar la Guàrdia Civil mitjançant un acord amb l’Ajuntament d’Eivissa i nosaltres també l’anàvem a escometre aquest hivern, però després es va produir el confinament i vam dedicar els recursos a una altra cosa. Però tenim previst fer-ho en tota la zona de S’Estanyol, Es Pinet i Port des Torrent. Aquests morts han arribat després de la neteja i regulació de la zona de S’Arenal. Nosaltres també farem una petició de fondeig controlat amb boies ecològiques, com ha fet Sant Antoni, que és una cosa que ja hem gestionat per a Cala Vedella i estem pendents de l’autorització de Costas.
És un assumpte que és competència de l’Estat, i no volem defugir-lo, però com a mínim ha de ser compartit. Amb tots els problemes que tenim a terra ferma no podem ocupar-nos també de la mar. Els xàrter il·legals es concentren en una zona que no és competència de l’Ajuntament. Podem col·laborar, però no ens dóna per a tot. Volem solucionar-ho perquè és un problema greu, però ens agradaria que totes les administracions s’arromanguessin.
Hi ha qui diu que la Demarcació de Costas està poc implicada. Vostè que creu?
Jo he parlat amb la delegada de Costas a Balears i sempre expressa el mateix problema. No tenen personal ni mitjans suficients. No poden fer-se càrrec d’una acció de vigilància, inspecció i de posar multes, i els que abusen són conscients de la situació. Tenim un litoral molt ampli i el problema dels xàrter es repeteix amb excessiva naturalitat a altres zones del municipi, com Ses Salines i Porroig.
La badia està esquitxada de construccions inacabades i algunes fins i tot són perilloses, sense tanques que clausurin el perímetre, on es poden colar nens…
Hi ha casos molt diversos. En el Cosmos Plaza, darrere el Mar Amantis, per exemple, es van passar amb la volumetria i ara els propietaris tenen dificultats per a legalitzar-lo perquè cal canviar les normes o demolir edificis. En el cas de l’hotel inacabat de Punta Xinxó, han tingut un problema amb la propietat de l’edifici, que estava en mans de bancs i s’ha hagut de recórrer a la Justícia perquè estableixi un interlocutor vàlid. Per fi se’ns ha informat que hi ha uns amos que s’ho han quedat mitjançant subhasta pública i s’han compromès a arreglar-ho; no sols les tanques sinó tot l’edifici, que a més té una sèrie de problemes urbanístics que cal solucionar.
Veïns i empresaris de S’Arenal es queixen dels efectes secundaris dels beach clubs, amb els quals Sant Josep té bastant experiència. Com creu que ha de regular-los el Consell?
Jo, un beach club, encara no sé el que és. La gent ho identifica amb un lloc al costat de la mar que posa música. I, que jo sàpiga, això no té cap regulació legal. L’única cosa que existeix sobre aquest tema és un article de la Llei Turística que inclou dues frases ambigües i després no s’ha regulat de cap manera. No m’agradaria que aquest tema se solucionés a través d’una autorització perquè exerceixin com a discoteques. Aquests establiments tenen èxit i demanda, però han d’estar centrats en l’oferta gastronòmica, ja que la musical, tipus discoteca, no hauria de produir-se a l’aire lliure. A Sant Josep ho hem intentat arreglar, per exemple, controlant els decibels i s’han reduït les queixes a Platja d’en Bossa, És Jondal i altres llocs.
