Aquesta setmana, alguns vesins de la badia de Portmany han tengut la fortuna d’observar un dofí mular sense necessitat de pujar a un vaixell. La badia es transforma a l’hivern en un espai en calma, amb escàs soroll i poc trànsit d’embarcacions, ideal perquè els dofins s’alimentin amb petites preses. La seua intel·ligència els fa experts en pescar i els atorga una gran capacitat d’adaptació. Mai paren d’aprendre i de buscar el seu lloc a la costa, malgrat l’impacte que genera la presència dels éssers humans.
El dofí mular, també anomenat corçana (Tursiops truncatus) és, per la seua presència habitual prop de la costa i el seu caràcter poc tímid en relació als éssers humans, un dels cetacis més coneguts pels pescadors i altres observadors de la mar.
L’Associació Tursiops ha comprovat científicament com l’increment de la contaminació acústica afecta a la distribució de les poblacions de dofins i altres cetacis. El soroll fort que genera el trànsit nàutic a l’illa durant la temporada alta provoca que aquests animals hagin d’allunyar-se de les zones més frecuentades per a poder tenir bona comunicació entre ells. Per això, els qui treballen habitualment a la mar saben que a l’estiu resulta molt difícil veure’ls.
De la mateixa forma que als humans ens sembla molt complicat comunicar-nos amb altres persones quan hi ha molt de soroll, per exemple dins d’una discoteca, els dofins necessiten entendre’s i utilitzen la ecolocalització per a pescar i alimentar-se. Per això, el soroll nàutic constitueix una interferència que els obliga a allunyar-se.
La fotografia de les aletes és molt interessant per a les organitzacions que estudien a aquests animals, ja que les marques que tenen en elles permeten fotoidentificar als individus. Si preneu alguna i ens les feu arribar, nosaltres la compartirem amb els investigadors d’aquestes espècies.
Cal recordar que el dofí mular és una espècie protegida com la resta de cetacis i que, per tant, cal respectar-lo i cuidar-lo per a recuperar-lo i que continuï vivint a les nostres costes.
