ZEPA 516, Espai Marí del Ponent i Nord d’Eivissa. La línia vermella mostra els límits de la ZEPA
Des de 2014, la major part de la badia de Portmany és una àrea catalogada com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), denominada ZEPA ES0000516 “Espai Marí del Ponent i Nord d’Eivissa”, de competència estatal. Es localitza enfront de la costa nord-occidental de l’illa, té una superfície de 47.162, 02 hectàrees i s’endinsa a la mar des de la costa fins a 2,3 i 9,5 milles nàutiques, entre el Cap Llentrisca i la Punta des Moscarter, a Portinatx. Al seu interior destaquen és Vedrà, és Vedranell i els Illots de Ponent, declarats reserva natural i també ZEPA (ES5310023 “Illots de Ponent d’Eivissa”), de competència autonòmica.
El traçat d’aquesta ZEPA afecta a tota la part externa de la badia, a partir de la línia imaginària que uneix Punta Pinet amb el Caló des Gànguil, a l’altura del Café del Mar. En canvi, la part compresa entre aquesta línia imaginària i la riba queda fora de la ZEPA i no està protegida. Els límits de la ZEPA es van establir per a garantir la gestió adequada d’aquest espai i la conservació favorable dels ocells marins, ja que alberga importants colònies de cria de diverses aus marines incloses a l’Annex I de la Directiva 2009/147/CE relativa a la conservació dels ocells silvestres i en l’annex IV de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat.
Tant les ZEPA com els Llocs d’Interès Comunitari (LIC) i les Zones d’Especial Conservació (ZEC) composen la denominada Xarxa Natura 2000. Es tracta d’un conjunt d’espais naturals protegits europeus en els quals es treballa per a assegurar la supervivència a llarg termini de les espècies i els hàbitat d’interès comunitari, contribuint a detenir la pèrdua de biodiversitat. La Xarxa Natura 2000 és el principal instrument per a la conservació de la naturalesa a la Unió Europea.
En verd, l’àrea de la badia de Portmany afectada per la ZEPA
L’època de cria de nombroses aus marines protegides que habiten a la badia de Portmany comprèn entre gener i finals de setembre. Però el període situat entre l’1 de març i el 30 de juny, segons experts consultats per Salvem Sa Badia de Portmany, és el més crític, per la qual cosa evitar situacions que alternin l’estat natural d’aquest territori ha de constituir una prioritat.
Segons les Directrius de Gestió i Seguiment de la ZEPA 516, els ocells marins que es reprodueixen a la costa adjacent són el corb marí (Golosus aristotelis), la gavina de bec roig (Ichthyaetus audouinii), el virot (Puffinus mauretanicus), la baldritja (Calonectris diomedea) i el fumarell (Hydrobates pelagicus).
Algunes d’elles, com el fumarell, concentren en aquest entorn les colònies més importants del Mediterrani occidental. Unes altres, com el virot, es troben en perill crític d’extinció pel que, atès que segons la informació disponible es reprodueix únicament a Balears, existeix una gran responsabilitat quant a la seua conservació.
A més, en la badia es poden contemplar altres ocells marins com la gavina de cap negre (Ichthyaetus melanocephalus), la gavina vulgar (Larus michahellis), el catràs (Larus ridibundus) i la llambritja de bec llarg (Sterna sandvicensis).
Gavina de bec Roig. Foto: Adriana Ballester
La gestió d’aquesta gran ZEPA depèn de la Direcció General de Biodiversitat, Boscos i Desertificació, dins del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Les ZEPA estan regides per un pla de gestió, en el qual s’integren els objectius i les mesures de conservació específiques per a un o diversos llocs de la Xarxa Natura 2000 dirigides a mantenir els valors Natura 2000 (hàbitats i espècies d’interès comunitari) en un estat de conservació favorable. Els plans de gestió són instruments de gestió que estableixen com han de protegir-se aquestes zones, què es pot i no es pot fer en elles i quines intervencions han d’escometre’s per a garantir la conservació de les espècies i hàbitats d’alt valor ecològic i, en definitiva, la biodiversitat.
Quan un LIC té aprovat el seu pla de gestió, passa a ser una ZEC (Zona Especial de Conservació). A Balears, només la ZEC de Cap de Martinet ja disposa de pla de gestió aprovat, mentre que la resta d’espais marins protegits d’àmbit estatal a Balears només compten amb directrius de gestió, que es poden descarregar a la web del ministeri. Salvem sa Badia ha pogut saber que el Ministeri té previst que en aquest 2022 s’iniciï el Pla de Gestió del Lloc d’Importància Comunitària (LIC) del Canal de Menorca, perquè estigui acabat en 2024. A continuació, es desenvoluparan els de totes les ZEPA de competència estatal, amb l’objectiu de tenir els plans de gestió finalitzats en 2026. Un d’ells, com hem vist, definirà com es pot actuar a la badia de Portmany. No obstant això, aquests terminis podrien retardar-se si es dilaten els processos d’aprovació dels plans de gestió d’altres espais protegits, que estan ara en marxa.
Corb marí assecant el plomatge. El color blanquinós de la part inferior indica que és un juvenil.Foto: Juan Pérez Escribano
Evitar la contaminació lumínica i el soroll
En tot cas, és fonamental que en aquestes àrees no es duguin a terme accions o esdeveniments que generin excessos de soroll o lumínics, molt especialment en el període de cria, ja que afecten substancialment aquests ocells.
Segons la legislació i la jurisprudència europees, els Estats han de garantir que la classificació d’un lloc com ZEPA impliqui automàtica i simultàniament l’aplicació d’un règim de protecció i conservació conforme amb el dret comunitari. En aquest sentit, les mesures de gestió a emprar seran reglamentàries, administratives o contractuals. En tot cas ha d’entendre’s que, en la seua aplicació per part de l’Administració, serà indemnitzable qualsevol limitació a drets reals consolidats que poguessin existir amb anterioritat a l’aprovació de l’instrument de gestió, d’acord amb el que prescrigui la legalitat vigent.
Gavina. Foto: Juan Pérez Escribano
Illeta de Cala Salada
La ZEPA 516 Espai Marí del Ponent i Nord d’Eivissa no és l’única que afecta el territori de la badia. Existeix una altra ZEPA, la 548, que afecta la totalitat del territori de la Illeta de Cala Salada i que, en aquest cas, en ser terrestre, la gestiona la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient i Territori del Govern balear. Aquesta ZEPA va ser creada en 2019, abasta una superfície de 0,69 hectàrees i va ser impulsada arran de que aquest illot constitueix la principal zona de cria de la gavina de bec roig (Ichthyaetus audouinii) de tot aquest entorn.
