Foto: Pepín Valdés
Encara que la capa gelatinosa i blava que ocasionalment cobreix les ribes i s’acumula vora les roques d’alguns trams de la badia de Portmany sempre crida l’atenció, l’arribada de les denominades meduses veler (Velella velella) a la primavera és un fet habitual en tot el Mediterrani.
Aquests dies de Setmana Santa ha tornat a succeir a Port des Torrent i a algunes zones del sud de la badia, de la mateixa forma que també han aparegut a moltes altres platges de l’illa, com Comte o Cala Salada, i a bona part de la costa del llevant peninsular.
Encara que tal acumulació d’aquests hidrozoos, també coneguts com barquetes de Sant Pere, genera alarma entre els banyistes, la realitat és que el seu verí és completament innocu per a l’ésser humà.
Foto: Jen Highbury
La seva semblança amb la caravel·la portuguesa, que també té forma de vela, té molt a veure amb el fet que la seva presència generi inquietud. No obstant això, la Velella velella, és molt més petita, d’uns set centímetres de llarg, i la campana que s’eleva sobre la superfície, no té la capacitat d’inflar-se, com sí que ocorre amb la caravel·la portuguesa, que a més té uns tentacles de hasta 50 metres de llarg.
Mentre que la medusa veler és pròpia del Mediterrani, la caravel·la portuguesa sol habitar regions tropicals i subtropicals dels oceans Índic, Pacífic i Atlàntic, encara que comença a ser visible al Mediterrani, on a penes té depredadors.
Les meduses veler viuen mar endins, surant a la superfície i la seva època de reproducció és precisament la primavera, moment en què també aprofiten la gran quantitat de plàncton que s’acumula al Mediterrani. El plàncton, juntament amb el gambosí, constitueix el seu principal aliment. Aquestes colònies només arriben a la costa quan són arrossegades per la mar i per això no apareixen tots els anys.
Foto: Sherry Barras
