La iniciativa ‘Salvem sa Badia de Portmany’ ha realitzat un recompte dels desguassos i sobreeixidors submarins que existeixen a la badia de Sant Antoni. Aquesta anàlisi conclou que en l’actualitat hi ha un total 109 conductes que aboquen directament a la mar. Molts d’ells no compten amb autorització i, a més, es desconeix si són pluvials o fecals.
Per a la realització d’aquest recompte s’ha utilitzat com a font la Infraestructura de Dades Espacials de les Illes Balears (ideIB), que gestiona el Govern balear. Aquesta eina, de lliure accés a través d’Internet, recopila dades procedents de diferents fonts institucionals. La ideIB estableix que en el litoral que abasta des de Cala Bassa fins a Cala Gració existeixen un total de 100 conductes d’abocament. D’ells, 47 serien desguassos i la resta canalitzacions de naturalesa indefinida. Aquests elements estan realitzats amb materials molt diversos, com pvc, formigó, alumini, fibrociment, ferro, acer inoxidable o polivinil, entre altres.
A les citades conduccions, a més, cal sumar l’emissari d’es Caló de s’Oli i altres vuit sobreeixidors que deriven aigües fecals a la mar cada vegada que es produeix un embús en el col·lector principal que discorre paral·lel a la costa. Aquesta situació, que hauria de ser excepcional, ocorre amb més freqüència de la que seria desitjable, ja que el col·lector d’aigües fecals és una infraestructura molt obsoleta, instal·lada en els anys 70; és a dir, fa gairebé mig segle. Aquests vuit sobreeixidors s’endinsen lleugerament a la mar i estan situats a ses Coves Blanques, és Pouet, s’Estanyol, es Caló d’en Serral (dos), Punta Pinet, Punta Xinxó i Punta de ses Fontanelles. Per tant, igual que ocorre amb el centenar de desguassos i canalitzacions que existeixen en la mateixa zona, es distribueixen per tota la badia, tant en territori de Sant Antoni de Portmany com de Sant Josep de sa Talaia.
La contaminació de la badia a causa dels abocaments d’aigües fecals constitueix una dels majors febleses que afronta un territori en el qual resideixen uns 28.000 habitants i amb al voltant de 30.000 places turístiques. En aquest sentit, és important recordar que l’Agència Europea de Medi Ambient va qualificar l’any passat a un total de nou platges espanyoles com a insalubres; entre elles, la badia de Portmany. La reducció dels índexs de contaminació, per tant, constitueix un objectiu estratègic tant per a millorar la qualitat de les aigües de bany com per a oferir garanties sanitàries als banyistes i evitar una greu deterioració en la imatge de la badia com a destinació turística de sol i platja.
Així mateix, els informes que posseeix el Ministeri de Sanitat, que recopilen els resultats de les anàlisis que es van realitzar durant tot l’estiu de 2018 a les platges eivissenques i que es van fer públics al juny de l’any passat, assenyalen que només deu platges de l’illa van registrar nivells de contaminació fecal superiors als permesos per la llei. No obstant això, sis d’elles es troben a l’entorn de la badia: Cala Bassa, Port des Torrent, es Pinet, es Pouet, s’Arenal i Caló des Moro. S’Arenal, de fet, va suspendre totes les anàlisis practicades.
L’inventari de la ideIB recopila els desguassos i sobreeixidors submarins detectats l’any 2007, per la qual cosa seria de vital importància actualitzar aquest mapa de conduccions i establir, a més, la funció precisa de cadascun d’ells, ja que fins al moment és desconeguda. A això cal sumar una quantitat indefinida de conduccions que no han estat detectades per les administracions locals i que, per tant, no consten en les xifres i registres oficials.
