Pepín Valdés (Sant Antoni, 1959) és el portaveu de la iniciativa Salvem Sa Badia de Portmany. Aquest mestre jubilat ha participat com a formador a la ‘Setmana del Mar’, activitat que desenvolupa el Club Nàutic Sant Antoni amb col·legis de tota l’illa des de fa 25 anys. També és l’impulsor de ‘Posa un estel al cel’, la gran jornada d’estels per a col·legis i famílies que es desenvolupa anualment en la costa de Ses Variades. Pepín és una persona molt conscienciada amb la necessitat de protegir el medi ambient i els fons marins, i advoca per impulsar la regeneració de la badia, retornant-li part de la vida que tenia antany.
Per què sorgeix Salvem Sa Badia de Portmany?
S’aprova per unanimitat a una assemblea extraordinària del Club Nàutic Sant Antoni, per un motiu: la progressiva degradació mediambiental que està sofrint la badia. En paral·lel, va haver-hi uns certs fenòmens que van produir inquietud, com l’interès de les petrolieres per fer prospeccions a la nostra costa o el desastre de La Manga del Mar Menor, un exemple significatiu perquè allí vam veure com la vida i la qualitat de la mar s’extingien per culpa d’una mala gestió ambiental.
Arran de tot això vam dir que una cosa així no podia passar a la nostra badia. Ens vam dedicar a analitzar els perills que se cernien sobre ella i vam explicar als socis el resultat d’aquest estudi. Cal tenir en compte que a Es Nàutic ja hi havia molta conscienciació. En 2015 es va realitzar una important neteja de la badia, de la qual es van extreure 173.000 quilos de residus, i també es va gestionar i afavorir que Ports IB accedís a instal·lar un polígon amb boies ecològiques.
Una vegada s’aprova aquesta iniciativa, per on es comença?
La nostra prioritat era comptar el problema a altres persones i treballar per a implicar associacions, institucions i altres col·lectius. És un repte tan ambiciós que “Salvem sa Badia” no podia afrontar-lo en solitari.
Ens vam imposar a més l’objectiu de definir quins podien ser els usos de la badia. Històricament, ha estat un port de refugi, encara que amb els canvis que s’han produït en els últims 60 anys, amb el desenvolupament turístic, s’ha crescut molt i de forma accelerada. Dins del port hi ha sis platges i fora en tenim més a cada banda. En aquest sentit, la iniciativa aposta per la continuïtat de la badia com un espai exclusivament turístic, recreatiu, pesquer i esportiu. Un entorn que sigui segur per a banyistes i esportistes nàutics, lliure de ferris i grans vaixells amb càrrega rodada, que convisqui amb la pesca artesanal, la nàutica d’esbarjo i l’actual servei d’excursions marítimes amb ‘golondrines’.
Amb quines associacions han parlat i quina resposta han tingut?
El primer que vam fer va ser reunir els alcaldes dels ajuntaments implicats, per a explicar-los el resultat de les nostres deduccions i la iniciativa sorgida a l’assemblea de socis. Els vam parlar de tot: aigües residuals, emissaris, col·lectors, fondejos il·legals, ferris, la fi de la moratòria… Després vam continuar fent reunions, per exemple amb la Pimeef, que té molts sectors (nàutica, comerciants, hotelers, restauradors…). Ens van mostrar la seva satisfacció perquè la iniciativa tirés endavant, a més de mostrar-se molt preocupats per la problemàtica de les aigües residuals.
També ens vam veure amb el Comitè Ciutadà de Sant Antoni, que després es va posicionar gairebé per unanimitat amb les nostres propostes, i amb els pescadors, que ens van posar molts exemples de la pressió que suporta la badia. Ens van dir que la posidònia de dins del port continua sent una autèntica granja de peixos que després es traslladen a les zones pesqueres de més lluny. A més, ens van descobrir coses que no sabíem, com que l’excés d’il·luminació que hi ha a la badia afecta a la conducta dels peixos i que això té conseqüències a les zones on pesquen.
Després vam seguir amb altres col·lectius, com a tècnics municipals de medi ambient, biòlegs de la reserva d’és Vedrà i els illots de Ponent i altres associacions.
Han tingut contacte amb el sector educatiu?
Si i ha estat fonamental. Vam parlar amb els instituts de Sant Antoni i Sant Agustí, encara que ja estàvem en plena pandèmia i teniem més limitacions per a celebrar reunions. Es van alinear amb les nostres propostes i ens van comentar que la conscienciació als ciutadans és un assumpte fonamental; fer campanyes per a informar dels valors de la badia i la seva importància, que no es coneixen com cal. Sempre que es promociona Sant Antoni s’al·ludeix a la posta de sol, que és el que està per sobre de la mar, quan el que ocorre sota l’aigua és igual d’important encara que no es vegi.
La badia té una enorme pressió a l’estiu, on als 28.000 residents se li sumen 30.000 llits d’hotels i apartaments. Si no fos per les praderies de posidònia, que oxigenen la mar i sobretot es concentren en el costat sud i a la bocana del port, l’aigua tindria molt menys qualitat.
Què cal fer per a donar a la badia el protagonisme que mereix?
Hi ha tres pilars bàsics. Els dos primers són cuidar-la i conèixer-la. I després conviure amb ella de manera sostenible. Cuidar-la significa detectar la problemàtica que l’afecta i actuar. El dilema que afrontem amb la gestió de les aigües residuals en els dos municipis és molt important. La infraestructura que s’ocupa del sanejament, per exemple, mai ha estat ben dimensionada i està en la seva major part obsoleta. Els abocaments són un problema endèmic; hem d’aconseguir que no es produeixi cap abocament a la badia. I mentre no es pugui evitar, el mínim és que les aigües que s’aboquin estiguin netes.
En parlar de conèixer-la, em refereixo a la conscienciació, que és fonamental. Vivim d’esquena a la mar i hem de conèixer el tresor que tenim aquí a baix per a valorar-lo. La tercera pota és com hem de relacionar-nos amb aquest litoral. Hem de ser molt més acurats i aprendre dels errors del passat. Fins i tot tractar de revertir-los i regenerar el que s’ha perdut a la mar. A Mallorca, per exemple, s’han fet intents de repoblar la posidònia i sembla que funciona. I a Menorca fan un seguiment de les algues que hi ha a totes les cales i la vida que es genera entorn d’elles. Es preocupen pel seu entorn natural.
Sota el seu punt de vista, com ha de gestionar-se la badia?
La badia de Portmany és una zona fonamental a l’illa i cal entendre que té una mesura; que és un espai finit. En una conferència en els anys 80 l’arquitecte Josep Lluís Sert ja explicava que Eivissa creixia massa ràpid, que a aquesta velocitat es perdria, quedant el paisatge desnaturalitzat. Allò em va semblar una cosa transcendent i aplicable a la badia. Ha crescut de forma accelerada, però encara no hem arribat a un punt de no retorn, si bé hem d’actuar de manera immediata.
Jo vaig néixer a Sant Antoni, i de petit recordo que a molts turistes els agradava creuar nedant d’un costat a s’altre de la badia. I existia aquesta meravellosa possibilitat d’anar amb una barqueta fins es Pinet, Cala Salada i altres platges. Aquesta és la vida que hem de tractar de recuperar. No es pot continuar creixent sense límits. Per això, el concepte de mesura és transcendental.
Llavors, com hauria de ser la badia en el futur?
Hauria de semblar-se a com era en els anys 60 i 70 i és una cosa que podem aconseguir. Hi havia menys pressió i era preciosa. Encara ho continua sent, però cal centrar-se en la gestió i tractar no sols de conservar-la sinó de regenerar-la i recuperar-la perquè seria a més molt positiu per a l’economia.
La pandèmia de Covid-19 ha estat un desastre econòmic, però ens ha proporcionat un parèntesi forçós que hauríem d’aprofitar per a projectar noves idees, avançar i trobar altres possibilitats econòmiques sota una premissa: que siguin sostenibles i tinguin molt més en compte el medi marí.
Quina és la situació actual de la posidònia a l’interior de la badia?
Ara mateix estem desenvolupant un estudi sobre com es troba l’estat de la posidònia, realitzant un mapa dels fons de la badia, i aviat podrem donar-ho a conèixer. Però hem realitzat unes fotos aèries que ens sorprenen ja que pot haver-se perdut més del 50%. Aquesta degradació ve provocada principalment pels abocaments d’aigües residuals, a vegades sense depurar, la col·locació de fondejos amb blocs de formigó i cadena i la resuspensió dels fons provocada pels grans vaixells. No oblidem que el que ens fa diferents d’altres destins és la qualitat de les nostres aigües, i precisament és la posidònia la que ens la proporciona.
Un altre gran problema són els plàstics, que constitueixen una plaga en el nostre entorn. Hauríem de reduir el seu consum al màxim i contribuir a això com a individus i com a empreses. Des de Salvem Sa Badia treballem en aquesta línia i estem preparant campanyes i operacions de neteja amb les institucions. Hi ha molt per fer.
Es pot fer partícip a Ports IB de tota aquesta visió de futur?
Ports IB és molt important dins del concepte de badia que busquem i hem d’esforçar-nos al màxim per a tractar de convèncer-los, com a ciutadans, de quines activitats afavoreixen la recuperació i quines activitats van en contra d’això. No podem oblidar que la badia és el pulmó turístic de Sant Antoni i Sant Josep.
Per això hem de demanar-los ajuda i que ens facilitin portar endavant aquest model de badia més sostenible. Nosaltres pensem que un port comercial no afavoreix a la badia, igual que l’Ajuntament i molts col·lectius, però sí un port amb activitat nautica, esportiva i de trànsit interior, encara que ells són els que tenen l’última paraula. L’últim que ha dit el conseller és que s’escoltarà a tothom. La pilota ara està al seu terrat.
Si finalment se suspengués el moll comercial, què caldria fer amb l’estació marítima?
En aquest cas, l’estació quedaria com un edifici que caldria reconvertir. Ja existeixen idees interessants sobre aquest tema. Abans parlàvem d’aquest eix de conscienciació ciutadana i aquest edifici podria resultar molt útil, per exemple, com a centre d’interpretació de moltes coses. De la pròpia badia, dels illots de ponent… Fins i tot podria exercir com a Aula de la Mar, que és una cosa que ja existeix a altres zones de Balears i del Mediterrani. Em va cridar molt l’atenció quan l’actual alcalde, a l’edició del ‘Foro Marino’ de l’any passat, va comentar que volia crear una reserva marina a ses Margalides. És una gran idea. Una reserva permet que els peixos criïn i la vida es multipliqui. Aquest edifici també podria ser un espai ideal per a explicar aquesta solució i posar-la en valor. Generaria economia per al poble, atrauria turisme i afavoriria a tots els sectors.
Apostar per regenerar la badia, no obstant això, té un cost important que no sabem si les institucions podran afrontar.
És important subratllar que Espanya invertirà 140.000 milions d’euros per a reflotar l’economia. Gran part d’aquests diners es destinarà a finançar projectes en els quals la sostenibilitat jugarà un paper protagonista. Per això, és molt important que institucions, empreses i col·lectius estiguem preparats per a dissenyar projectes vàlids, que permetin millorar els fons de la badia i tot el seu entorn. Es podrien impulsar solucions de regeneració de la biodiversitat marina, desenvolupar una nova economia… Però tenim una legislació complexa i cal estar preparats.
L’Ajuntament de Sant Antoni ha generat moltes expectatives amb la seva decisió de canviar el model del West End. Aquesta estratègia és coincident amb la seva visió de la badia futura?
Aplaudim aquesta proposta de l’Ajuntament i creiem que ha d’anar unida a una millora mediambiental de la badia. Una cosa no pot anar sense l’altra. En qualsevol cas, l’origen de tot està en el fet que Sant Antoni té un problema urbanístic greu que ha generat problemes com el West, on després de tants anys de caos l’oferta s’ha enfonsat. L’Ajuntament fa bé de buscar solucions fent partícips als ciutadans i els empresaris.
Igual que a la badia, totes les parts hauran de cedir, però sempre tenint en compte la realitat, el bé general i no els interessos particulars, i hauran de marcar-se uns límits que tots haurem de respectar. És fonamental que els turistes que vinguin a gaudir de la badia no hagin d’anar-se a un altre lloc perquè hi ha soroll o les platges i l’aigua estan brutes.
També ens agradaria que s’obrís el frontal marítim al poble i la gent tornés a passejar pel port. Que la gran quantitat de persones que vénen cada dia a l’estiu a veure la posta de sol, almenys una gran part, es quedés a gaudir del poble de Sant Antoni. Creiem que això afavoriria enormement al comerç i els restaurants del poble.
En què està treballant actualment Salvem Sa badía?
Continuarem treballant en conscienciació, en el tema de les aigües residuals, el problema del fondeig il·legal i sobre posidònia, i en els abocaments de les embarcacions. Són temes complexos i difícils però estem segurs que amb l’ajuda de les administracions, els sectors empresarials i la societat civil trobarem solucions més aviat que tard.
Aquests moments tan difícils ens han de servir per a reflexionar sobre quina badia volem per al futur. Nosaltres optem per una badia d’aigües netes, platges plenes de turistes, turistes de qualitat i respectuosos amb el medi ambient, que puguin gaudir dels encants de la nostra badia, la mar, el port, els nostres hotels, restaurants i comerços, i sobretot l’acolliment d’uns pobles turístics per excel·lència.
