Estabilitat de les comunitats marines. Les zones grises són inestables i les verdes estables
La informació obtinguda a través de l’estudi topogràfic de les comunitats vegetals de la badia de Portmany, elaborat per la consultora ambiental Duna Consultores, indica clarament que la badia de Portmany ha entrat en un cicle retroalimentat de sedimentació i resuspensió de partícules fines de sediments. Aquest procés dinàmic, típicament associat als usos portuaris en general, es troba agreujat per les aportacions de sediments dels escolaments de pluvials de l’entorn urbà.
En síntesi, el que determina l’informe és que es produeix un augment dels sediments suspesos en l’aigua, a causa principalment de l’entrada, sortida i maniobra dels grans ferris, així com per les aportacions externes. Aquests sediments transformen la vegetació marina, canvien la composició de les comunitats i, en les zones més afectades, eliminen la vegetació sepultant-la sota els sediments remoguts.
Aquesta transformació del fons marí produeix un augment de les partícules en suspensió, que retroalimenten el cicle. A això s’afegeix el problema del fondeig sobre vegetació marina i el del trànsit i maniobra de grans embarcacions comercials, que contribueixen de manera important a la destrucció directa de les comunitats bentòniques i a l’augment de fons susceptibles de produir més resuspensió de sediments, realimentant el cicle de deterioració general de la badia.
La part més afectada per aquest procés és la meitat nord, així com el canal central, superfícies on la terbolesa de l’aigua és pràcticament permanent excepte els dies de més calma i menys trànsit marítim. En aquesta meitat nord, la vegetació bentònica està desapareixent, en un procés de substitució de comunitats més exigents, com la Posidònia oceànica, per altres més adaptades a la sedimentació (Caulerpa prolífera, Cymodocea nodosa, comunitats fotòfiles), que finalment també desapareixen per a cedir el domini als bancs de sorra fangosa.
És molt sorprenent l’escassa, pràcticament nul·la, presència de l’espècie Caulerpa prolifera, espècie típica d’entorns portuaris, molt abundant a la badia a la fi del segle passat, segons els estudis del fons marí que es van realitzar per a la remodelació del CNSA. La desaparició d’aquesta espècie no té una explicació lògica i hauria de ser motiu d’estudi.
De la recerca realitzada cal extreure les següents conclusions:
En els últims 20 anys la badia de Portmany ha sofert una forta degradació dels seus fons, a causa d’un creixent procés de sedimentació, i ha perdut entorn d’un 50% de la vegetació bentònica que existia a la fi del segle passat.
L’espècie més afectada és, sens dubte, la Posidònia oceànica, molt més exigent quant a qualitat de l’aigua i més afectada per la terbolesa i la sedimentació.
La zona en la qual s’ha detectat una major presència de posidònia en regressió o mort és la corresponent a l’entorn del moll comercial, on maniobren els vaixells comercials. En aquesta zona, comparant la cartografia obtinguda amb la realitzada a principis de segle, tot indica que s’haurien destruït unes 4 o 4,5 hectàrees de praderia.
Existeix una zona central-est de la badia on s’aprecia l’efecte sostingut del fondeig incontrolat que ha existit durant decennis. L’antiga praderia de posidònia existent en aquesta zona ha desaparegut pràcticament per complet, substituïda per espècies més resistents.
La praderia millor conservada es troba a la part sud-oest de la badia i continua cap a l’exterior en una extensa praderia de gran qualitat ecològica.
A la part sud de la badia, la creixent presència de fondeig incontrolat, amb ancora o amb morts i cadenes, està produint una deterioració severa de la praderia i de les comunitats fotòfiles presents en aquests fons, amenaçant també la qualitat de les aigües de les platges d’aquest tram de la badia.
Recomanacions per a evitar que continuï la deterioració de la badia
La part final de l’estudi és fonamental perquè ofereix una sèrie de recomanacions per a assegurar la conservació de la posidònia, imprescindible per al manteniment de les platges i la qualitat de l’aigua:
1r) Reduir al màxim el trànsit d’embarcacions de gran grandària.
2n) Eliminar totalment el fondeig incontrolat.
3r) Limitar al màxim la velocitat de les embarcacions a l’interior de la badia. No sols dels ferris, sinó de totes.
4°) Ha de limitar-se a només a la costa sud de la badia la pràctica d’esports que requereixin motors i alta velocitat, com a esquí aquàtic, motos aquàtiques, etcètera.
5è) Ha de realitzar-se un inventari i caracterització d’abocaments a la badia, identificant la seva naturalesa i procedència, i aplicant les corresponents mesures correctores.
6è) Cal afrontar com més aviat millor la remodelació de la xarxa d’impulsió d’aigües residuals, amb nous sobreeixidors que desemboquin fora de la badia.
7è) Instal·lar tancs de sedimentació a les principals sortides de pluvials urbanes que aboquen a la badia.
8è) Realitzar una neteja periòdica dels torrents.
Descarrega a través d’aquest enllaç l’informe complet en format pdf (3 Mb)
