Si existeix una característica intrínseca i única de la badia de Portmany és el seu horitzó d’illots, que componen un entorn espectacular per a navegar a tan sols unes milles del port de Sant Antoni. Totes aquestes illes, situades en el terme municipal de Sant Josep de sa Talaia, en la costa oest d’Eivissa, formen part de les denominades Reserves Naturals des Vedrà, es Vedranell i els Illots de Ponent, que es divideixen en dues zones. D’una banda, els illots es Vedrà i es Vedranell enfront de la costa de Cala d’Hort i per altre els Illots de Ponent, davant de la badia de Portmany. Són els següents: sa Conillera, s’Illa des Bosc, s’Espartar i ses Bledes (na Gorra, es Vaixell, na Bosc, es Esculls d’en Ramon, na Plana, s’Escull Vermell i s’Escull de Tramuntana).
La reserva natural va ser aprovada l’any 2002 i des de llavors aquests illots compten amb una protecció especial, amb l’objectiu de mantenir i recuperar els seus endemismes i paisatge característic. De la gestió de la reserva s’ocupa la Conselleria de Medi Ambient del Govern balear. La superfície total protegida és de gairebé 798 hectàrees, de les quals 565 són marines i la resta terrestres. De manera específica, els illots de Ponent s’estenen per un total de 153,39 hectàrees.
L’illot més gran d’ells és sa Conillera, amb una superfície d’unes 100 hectàrees, que en l’arxipèlag pitiuso únicament supera s’Espalmador, al costat de Formentera. Destaca pel seu far, que es va inaugurar en 1857 i va romandre habitat pels fareros i les seves famílies fins a 1971, quan es va automatitzar. També per la seva extensió allargada i les badies que forma en la part central.
Al costat d’aquesta es troba s’Illa des Bosc, molt més petita, de tan sols 16 hectàrees, però que per la proximitat a la riba de Platges de Comte sembla gegantesca. El seu topònim contrasta amb la superfície pelada que exhibeix, sobre la qual emergeix un dels 11.000 vèrtexs geodèsics que es van instal·lar per tota Espanya per a ajudar a crear els mapes topogràfics. El seu nom obeeix al fet que antigament albergava un bosc de savines, talat en una època indefinida del passat.
S’Espartar, l’illa de l’espart, continua sent el lloc on els artesans que elaboren cistelles i altres utensilis amb aquesta planta acudeixen a recol·lectar les seves fulles al juliol i l’agost. Després d’agafar-les, les emmagatzemen una setmana en sec i després les deixen a la mar, a l’interior d’un sac, per amarar-les durant uns 40 dies. En ella habiten unes sargantanes amb un impressionant to blavós.
Ses Bledes són les més allunyades de la costa. El seu nom està relacionat amb les plantes que cobreixen l’illot i que s’assemblen a les bledes tradicion, encara que no són comestibles. El seu major tresor, no obstant això, està sota l’aigua, ja que és un dels punts de pas dels cetacis del Mediterrani Occidental.
Tots els illots estan declarats també com a Lloc d’Interès Comunitari (LIC), Zona Especial de Protecció dels Ocells (ZEPA) i Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI). A més dels seus valors paisatgístics, les reserves aglutinen una gran riquesa natural, en conviure en elles colònies d’ocells marins, subespècies endèmiques de sargantanes i importants endemismes botànics. També es caracteritzen per les seves condicions extremes, relacionades amb el vent, la salinitat de la mar i la falta de sòl. En elles és fàcil trobar animals com el virot (Puffinus mauretanicus), la gavina corsa (Larus audouinii), la baldritja (Calonectris diomedea), el paio o fumarell (Hydrobates pelagicus), el falcó marí (Falco eleonare) i el falcó pelegrí (Falco peregrinus), a més de l’esmentada sargantana pitiusa (Podarcis pityusensis).
Els usos i activitats que poden realitzar-se a l’entorn de la reserves naturals requereix autorització per escrit i únicament són la pesca submarina i la recol·lecció de fulla d’espart a s’Espartar. Està prohibit el desembarcament en els illots; la pesca d’arrossegament, la d’encerclament, el palangre de superfície i els concursos de pesca de tota mena; la introducció i manteniment en els illots de cabres, conills i altres espècies que comprometin la conservació de les comunitats vegetals, el pasturatge, l’activitat cinegètica i l’activitat agrícola o ramadera.
Encara que no es realitzen visites guiades a les reserves, sí que es desenvolupen determinades activitats que permeten conèixer les seves característiques i paisatges. L’Oficina de Gestió de les Reserves Naturals està a Eivissa ciutat (C/ Canàries, 31-35, edifici CETIS, torre 6 planta 1. Telèfon: 971 17 76 88).