L’Associació Salvem sa Badia de Portmany ha presentat una petició oficial davant la Agència Balear de l’Aigua i la Qualitat Ambiental (Abaqua), dependent del Govern balear, perquè es prenguin immediatament mesures correctores que redueixin els efectes del gravíssim abocament de matèries fecals que porta produint-se a Caló de s’Oli des de fa ja deu dies.
Al voltant de les 15,30 hores del citat 26 de setembre, es va produir el trencament d’una canonada general de la xarxa de sanejament situada al costat de l’edifici de l’Auditori Caló de s’Oli que trasllada aigües no depurades fins l’estació depuradora de Abaqua, on són tractades abans d’evacuar-se a la mar a través de l’emissari. Des de llavors i mentre s’afronta una obra d’urgència per a substituir la infraestructura danyada, la badia de Portmany ha estat rebent un incessant cabal de tones d’aigües fecals, en el que ja només cal qualificar com la major catàstrofe ambiental ocorreguda a la badia de Portmany en els últims anys. Un mal gravíssim que es podria haver evitat si s’hagués substituït aquesta canonada de fibrociment abans, ja que la conducció havia superat la seua vida útil i en els últims anys ha sofert trencaments i avaries constants.
Actualment, aquest cabal d’aigües residuals sense filtrar s’està abocant a la badia a través d’un sobreeixidor paral·lel a l’emissari, que desemboca a tan sols 60 metres de la costa. Aquest flux d’aigües contaminades i contaminants està ocasionant danys a totes les comunitats bentòniques de la zona, tant de flora com fauna, resultant la praderia de Posidònia oceànica especialment perjudicada, ja que es troba al mateix lloc de la desembocadura. L’abocament, a més, està posant en perill la qualitat de les aigües de les platges pròximes i la Zona d’Especial Protecció per als Ocells situada en aquest mateix entorn (ZEPA 516).
La preocupant falta de mesures de contenció d’aquestes matèries fecals provoca que l’abocament s’expandeixi afectant una zona molt més àmplia. Salvem sa Badia ha pogut comprovar com els efectes dels llots, fangs i matèries contaminants, tant orgàniques com inorgàniques, s’aprecien a simple vista a la mar, ja que provoquen canvis de color i una intensa terbolesa, a més de pestilència. L’aigua contaminada queda a la mercè dels corrents i els canvis meteorològics, posant en risc diferents punts de la costa dins la badia, on convé recordar que existeixen múltiples platges turístiques que encara reben l’afluència de banyistes.
En desviar-se la contaminació de manera directa a la mar, es dificulta la gestió de la contaminació de les aigües i s’impedeix l’aplicació de mesures de filtració i eliminació dels residus. Davant aquesta greu i preocupant situació, des de Salvem Sa Badia s’ha sol·licitat el següent a Abaqua, com a entitat responsable de l’abocament i la seua gestió:
1r) Que es desenvolupi un pla de vigilància i control de l’abocament i s’apliquin de manera imminent mesures reductores, correctores i compensatòries a la zona de Caló de s’Oli.
2n) Que es realitzin analítiques de qualitat de l’aigua a tota la zona pròxima al sobreeixidor, incloent tant zones de roques com de platja. Entre aquests mesures s’han d’incloure’s les relatives a oxigen dissolt (DBO), quantitat i diversitat de microalgues, bacteris coliformes (concentració d’E. coli) i Matèria orgànica dissolta (MOD).
3r) Que també es prenguin mostres d’aigua i es realitzin analítiques en totes les platges pròximes: Punta Xinxó, es Pinet, Caló d’en Serral, Port des Torrent, s’Estanyol, es Pouet, es Pouetó i la platja de s’Arenal, almenys durant els mesos d’octubre, novembre, desembre i gener. Durant els mesos següents a l’abocament la contaminació continuarà tenint efectes a la massa d’aigua i ha de garantir-se el bon estat de les platges i els espais de costa rocosa que són accessibles per al bany. Encara que la temporada turística acaba en unes setmanes, els usos de la costa pels residents continuen i ha de garantir-se un estat saludable de l’aigua i les ribes.
4t) Sol·licitem que siguin publicades les mesures d’anàlisis de la qualitat d’aigua a les xarxes públiques i que es facin accessibles a totes les entitats que així ho sol·licitin.
5è) Demanem també que es dugui a terme un seguiment de les analítiques prenent mostres amb diferents intervals de distància respecte a l’emissari-sobreeixidor a la línia de costa, per a poder avaluar les zones de major afectació i calcular la immensitat i l’àrea d’afectació dels danys causats.
6è) Abaqua també ha de fer públiques les dades referents a l’abocament: volum (metres cúbics d’aigües fecals que han anat a la mar), cabal de l’abocament, càrrega contaminant de l’abocament, càlcul del cànon de l’abocament, emissió d’olors i mesures de terbolesa de l’aigua a diferents distàncies de l’abocament.
7è) Demanem que es facin amb urgència les inspeccions necessàries per al desenvolupament adequat del seguiment i anàlisi de l’abocament, en compliment de totes les lleis que correspones, i que s’informi l’Associació Salvem sa Badia de Portmany del resultat d’aquestes accions.
8è) Han d’aplicar-se també totes les mesures correctores sobre els efectes que desencadena un episodi d’abocament d’aigües fecals i residuals sense filtrat, principalment d’origen urbà. Presentar i executar un pla de sanejament i control de l’abocament del col·lector i accionar programes de reducció de la contaminació causada per substàncies perilloses del mateix abocament.
Per al programa de mesures reductores de la contaminació existeixen solucions com:
· Barreres de contenció per a recol·lectar la matèria sòlida de l’abocament.
· Barreres de contenció amb malles filtradores per a la filtració i recol·lecció de matèria fina, evitant la sobreexpansión de l’abocament.
· Usar un tanc/embassament temporal a terra com a dipòsit per la recol·lecció de l’abocament de la xarxa col·lectora, a partir del qual fer el procés de prefiltrat abans de ser abocat a la mar.
· Neteja i recol·lecció de les matèries ja abocades per mitjà d’embarcacions, xarxes, malles, equips de bussos i tot l’equip necessari per a reduir la matèria residual bolcada a la mar i a la costa.
· Aplicar els mètodes d’aspiració necessaris per a eliminar la major quantitat de la càrrega contaminant líquida abocada al punt de sortida del tub sobreeixidor.
En referència a les mesures compensatòries i de millores dels ecosistemes després de l’impacte a llarg termini, demanem a Abaqua el desenvolupament dels següents treballs:
· Estudi de l’afectació i l’impacte ambiental sobre els ecosistemes bentònics de la Badia de Portmany.
· Estudi i anàlisi dels sediments de la zona afectada, prenent punts de mostreig al llarg de tota la badia en totes dos direccions (est i oest) de l’abocament, i considerant l’expansió de la zona afectada havent-hi efectes directes i indirectes per la continuïtat temporal de l’impacte.
· Anàlisi i estudi de l’efecte d’eutrofització a la costa a conseqüència de l’abocament a curt i llarg termini, estudiant les proliferacions i blooms des de l’any de l’abocament.
· Estudi i seguiment de les praderies de posidònia confrontants a l’abocament.
· Regeneració dels ecosistemes, específicament de la flora estructurant (Cystoseira sp.) associada a l’hàbitat de poca profunditat, afectats per la contaminació de l’abocament i estudis de biomassa i presència i absència d’espècies bioindicadors.
· Regeneració i estudi detallat, específicament de Posidònia oceànica, en les prades afectades per la contaminació marina de l’abocament.
Les conseqüències d’aquest greu abocament han de prendre’s amb responsabilitat i està en mans de Abaqua l’execució de les mesures adequades. En tot cas, reduir l’impacte ha de ser la prioritat en aquest moment. Amagar els efectes d’aquest incident sota el fons marí no farà que desapareguin i només s’agreujaran amb el temps.
Des de Salvem sa Badia volem subratllar també el compromís que en el seu moment va adoptar Abaqua d’arreglar l’actual emissari, la vida útil del qual conclou en 2025. Porta anys foradat i abocant a quatre-cents metres de la costa i a poca profunditat, quan hauria de fer-ho a 1,4 quilòmetres i 30 o 40 metres de profunditat.
