Foto: Sara Marotto
Aquestes últimes setmanes s’està produint un fenomen molt impactant a la badia de Portmany i altres àrees del seu entorn, que ja ha sorprès nombrosos banyistes, esportistes nàutics i fins i tot biòlegs. Els radiolaris són uns protozous que destaquen per les seues múltiples formes i els punts clars i bioluminiscents que caracteritzen el seu cos transparent.
A diferència d’altres ocasions, els radiolaris estan arribant en una quantitat molt major i de forma menys dispersa, conformant autèntiques masses de colònies que, en algunes zones, produeixen la sensació d’una veritable sopa de protozous dins la mar. Així li va ocórrer fa pocs dies a Joan Muson, soci de Salvem sa Badia de Portmany, que es va topar amb una gran quantitat a ses Balandres.
Foto: Joan Muson
“Després de fondejar sobre gran una clapa d’arena amb uns amics, vàrem fer un capbussó i de sobte ens vàrem trobar envoltats per aquests organismes. Al principi creiem que eren una espècie de cucs que es movien per si mateixos, però després vàrem agafar un amb un got i descobrirem que quedava estàtic, així que imagino que es mouen amb el corrent. Alguns deien que eren ous de born o algun tipus d’alga, però, en tot cas ens varen semblar molt rars i ens imposaren un cert respecte. Hi havia tants que probablement ens empassem més d’un nedant. Tenien formes diferents: rodons, allargats com a cucs… Alguns els varen tocar i no feien res. Després vaig comentar en el treball el que havíem vist i una companya aficionada al paddle surf també es va trovar una gran colònia a la zona des Vedrà”, explica Joan.
La biòloga de Salvem sa Badia de Portmany, Verónica Planas, va poder fer una fotografia d’un d’ells, durant una immersió per la zona de s’Espartar. La va prendre el passat dia 7 d’octubre i explica que tota aquella part fins a Platges de Comte es trobava repleta de taques intermitents de radiolaris.
“Els radiolaris són microorganismes protistes, és a dir organismes unicel·lulars amb nucli definit, però amb un esquelet de silici que protegeix la cèl·lula. Aquest permet que es formin agrupacions en forma de colònies com les que ens estam trobant aquests dies. Són una part molt important del plàncton marí i de la xarxa tròfica, ja que constitueixen l’aliment d’altres organismes més grans. En morir, els esquelets passen a formar part dels sediments marins i l’arena de les platges, juntament amb les restes d’altres organismes, i poden apreciar-se fàcilment amb una lupa o a través d’un microscopi”, explica Verónica Planas.
Més enllà de la badia de Portmany, hem recollit també el testimoniatge de Toni Planas, que va observar el fenomen el passat 4 d’octubre a Cala Xarraca: “Vàrem anar a remar i a bussejar, i després ens vàrem quedar a veure les estrelles. Quan ja va enfosquir, al voltant de l’illa central de la cala, varen començar a aparèixer punts de llum surant, bastant brillants. Anaven encenent-se uns i apagant-se altres, com a cuques de llum. Quan t’acostaves a observar-los s’apreciava una espècie de nebulosa que penjava d’aquest punt de llum. A mesura que la nit enfosquia començarem a veure més taques grans i brillants per la cala”.
Una massa de radiolaris també va aparèixer l’1 d’octubre a l’interior de la cova que alberga el Aquarium des Cap Blanc. Allí, la biòloga Sara Marotto també els hi va fer una fotografia, que és la mateixa que encapçala aquest reportatge.
