Aquest veler va quedar encallat amb els temporals d’aquesta setmana a la zona d’es Pouet, a la badia de Portmany
Un estudi ambiental elaborat per Ports de les Illes Balears, difós la setmana passada a Mallorca, dóna a conèixer la important regressió que afecta les praderies de Posidònia oceànica que existeixen en el Port de Sóller i fins i tot conclou que l’àrea on aquesta planta ha mort o desaparegut per complet és fins i tot equiparable a la zona on encara segueix amb vida.
L’estudi realitzat en el port mallorquí és part de la documentació elaborada per l’organisme públic per a justificar la construcció d’un nou pantalà en aigües de la zona portuària, amb l’objectiu de substituir a un altre que està en servei. Les conclusions apunten que un 30% del fons del port està cobert per posidònia viva, mentre que un 28% de la superfície submarina està ocupat per planta ja morta. És a dir, 41.000 metres quadrats de praderia viva, enfront de 37.000 metres quadrats on ja ha mort.
L’estudi realitzat sota les aigües de la badia de Sóller s’ha centrat en tres aspectes: la densitat de la població, la cobertura global de la posidònia oceànica i la seva densitat. Per a dur a terme el treball de camp s’han realitzat estudis des dels 2,5 fins als 14 metres de profunditat. Amb les dades recollides, s’apunta a diverses causes de la progressiva desaparició de la planta submarina, que seria el resultat d’un impacte antròpic propiciat per abocaments, l’efecte dels motors de les embarcacions i el fondeig amb àncores i morts, entre altres.
A aquestes causes, les organitzacions ecologistes han sumat unes altres, com l’enterrament de la praderia per arena durant els processos de regeneració de les platges i l’abocament d’aigües grises i negres que es produeix des de les embarcacions fondejades, que se sumen als procedents de les xarxes de clavegueram.
L’estudi, així mateix, detecta gran quantitat de mata morta intercalada entre passadissos d’arena. La zona amb més densitat de posidònia és la que està més allunyada de la costa i les àrees on ha desaparegut o la població és més dispersa se situen allà on existeix una major afluència d’embarcacions fondejades.
La situació descrita a Sóller té moltes similituds amb el que està ocorrent en la badia de Portmany, on la regressió de la posidònia és també extremadament preocupant. Moltes de les actuacions realitzades recentment pretenen frenar la regressió de la praderia de posidònia, que encara cobreix una àrea significativa de la badia, en moltes de les quals ha participat Salvem Sa Badia de Portmany. Com a exemple, l’operació de neteja del fons marí realitzat a l’abril i maig en les zones nord i sud, a iniciativa dels ajuntaments de Sant Antoni i Sant Josep, i amb la col·laboració de diferents organitzacions. Durant aquest procés es van retirar 191 tones d’escombreries, entre elles 330 estructures de fondeig il·legal i 3 embarcacions enfonsades, quedant el fons marí net per primera vegada en molts anys.
La reducció de l’eslora dels ferris que poden operar en el port, que ara és d’un màxim de 65 metres, també ha contribuït a frenar aquesta regressió de les prades, ja que de moment l’activitat d’aquests grans vaixells segueix paralitzada.
La implantació d’un camp de boies ecològiques, que evita el fondeig amb ancora o morts il·legals a la zona sobre la qual s’estén, ha estat també un important avanç en la protecció del fons marí.Cal recor
dar que en un estudi realitzat per una consultora ambiental per encàrrec del Club Nàutic Sant Antoni, en el qual s’incloïa una nova cartografia dels fons de la badia, es demostrava que en poc més d’una dècada s’ha perdut el 50% de la vegetació bentònica, en la seva major part posidònia, de la qual han desaparegut uns 140.000 metres quadrats. D’ells, entre 40.000 i 45.000 metres quadrats es corresponen a la zona de maniobres del port comercial.
Aquest estudi contrastava radicalment amb un altre presentat per Ports IB a l’octubre de 2020, coincidint amb la celebració d’un ple a l’Ajuntament de Sant Antoni on es debatia sobre la prohibició o el manteniment dels ferris a la badia de Portmany. Aquest treball, titulat “Informe d’avaluació del trànsit comercial del port de Sant Antoni de Portmany”, havia estat realitzat mig any abans per uns enginyers del nord d’Espanya i dedicava a la posidònia poc més de tres paràgrafs, sense alertar en cap moment de la seva preocupant reculada ni manifestar inquietud sobre aquest tema. L’objectiu d’aquell treball era justificar el retorn dels ferris al port de Sant Antoni, després de la possible suspensió de la moratòria, com finalment acabaria ocorrent, encara que amb la ja esmentada reducció de l’eslora màxima que poden tenir aquestes embarcacions.
